Gredos i Avila

Toros bravos, una vida millor que la dels porcs de granja

Etapa 7. San Rafael - Ávila. 48 km. 316 m desnivell.

La ruta a Àvila comença amb el primer reventón de la travessa i continua amb una llarg recorregut amb sol ja d'estiu. Per una carretera local al peu de la serra de Malagón i seguint el riu Voltoya, al cantó de dehesas plenes de toros i amb 30 km entre un poble i el següent.

De sobte, apareix Ávila, amb muralles que son per turistes, no per enemics

Àvila apareix com un miratge. 2 km abans només camps amb toros i de sobte, les urbanitzacions d'una ciutat pròspera. Totes les capitals de les províncies espanyoles han millorat molt.

Les muralles estan precioses i només obren el 50% del recorregut, pel Covid i per la caiguda del turisme.

Ara es poden caminar la meitat del perímetre

Es veu canvi del turisme que es desitja. Promoció del passat jueu a Espanya, la sinagoga, les teneries, i de manera sorprenent, l'origen jueu de la família de Teresa, la santa local.

Què s'ha fet de les monges que van fer famosa Ávila i la seva pastisseria?

Un últim passeig al matí per Àvila confirma, com a totes les ciutats espanyoles, que els mercats surten al carrer. La plaça del Ajuntament era un mercat al aire lliure en que vaig veure la primera monja en una ciutat abans famosa per la quantitat de convents. Els mercats centrals es reconverteixen en mercats gurmet i food courts. El d'Ávila explica clar que la reforma l'ha pagat la Unió Europea, la Junta de Castilla León ha mogut els diners i l'ajuntament d'Ávila ha gestionat les reformes.

A la lluita pel relat, les portades i editorials de les edicions per Castella dels diaris de Madrid, tenen 4 de cada 5 noticies parlant de Catalunya. L'adhesió dels propis es manté identificant un enemic. Els diaris locals, com El Norte de Castilla o el Diario de Ávila son més atemperats i les portades cobreixen temes locals.

Etapa 8. Ávila - Hoyos del Espino. 85 km. 1630 m desnivell.

Sierra de Paramera. El nom ho diu tot

El dia amenaçava calor i havia renunciat a ciclar camins de terra. Havia de ser una jornada fàcil per carreteres secundàries sense asfalt i va ser més llarga del previst. Sortida d'Ávila cap a la Serra de la Paramera que amb el nom ho diu tot. Deheses amb toros, 20 km entre poble i poble i totes les cases abandonades. Al baixar cap a la vall del riu Alberche, els pobles s'apropen, apareixen segones residència, però el camí continua siguent un puja i baixa. 

És divendres tarda i ja només es veu gent de Madrid de cap de setmana. El cel s'ha s'ha cobert de núvols, es veuen restes de neu als cims més alts de Gredos i comença una breu tempesta d'estiu.

Camí al Circo de Gredos i visió dels cims.

La vall del Alberche dona pas a la del riu Tormes, que segueix tota la vesant nord de Gredos.  Hoyos del Espino es el meu destí i el principi de la pista a la Plataforma de Gredos, les rutes al Almanzor i la Laguna Grande.

Etapa 9. Circo de Gredos i Pico Almanzor. 46 km. 1969 m desnivell. (Bici, caminar i grimpar)

Dalt del Almanzor, 2591 m, el cim més alt de Gredos i del sistema Central

La llegenda diu que el cabdill moro Almanzor en una de les seves guerres per la regió, acampat el riu Tormes, va sentir parlar d'una misteriosa llacuna a les muntanyes. va pujar-hi i va veure un cim molt alt. També el va pujar, com ho fa ara molta gent. Gredos és el destí de muntanya més importants del centre d'Espanya i amb tanta gent, l'aparcament de cotxes a la "Plataforma de Gredos" es satura i es tanca l'accés.

Malhauradament no hi ha autobusos per no anar-hi amb cotxe privat, com es fa als llacs de Covadonga, Benasque o Ordesa.

Laguna Grande de Gredos, a les restes d'una gelera

Són 12 km d'una carretera que s'enfila a l'interior de la muntanya i fer autoestop en aquests temps no és una opció i et pots trobar penjat a la tornada. Hi vaig en bici i la deixo lligada. Quan torno, 7 hores després, encara hi és. Entretant, he fet una històrica primera ascensió al Almanzor amb casc, eines i manxa de bici.

Portilla Bermeja, el camí al Almanzor es fa difícil

Hi ha molta gent perquè és un dissabte que comença amb bon temps. La majoria arriben fins a la Laguna Grande y al refugi de Gredos. Els més valents i preparats s'atreveixen amb el cim. L'Almanzor comença amb una canal de pedres,  restes de neu fàcils, i a partir de la cresta es van complicant els passos de roca fins arribar a un cim en el que només poden estar dos o tres persones. Uns passos que requereixen experiència i bon domini de la roca. La Conxita el va pujar en solitari fa uns anys i ja em va avisar que te una dificultat similar als 3000 del Pirineu que s'han de grimpar.

Les cabres de Gredos ja no temen als caçadors

Una llarga jornada compartida amb les cabres de muntanya que amb la prohibició de la caça, han perdut la por als caminants. Un ràpid descens amb bici em permet arribar abans que esclati una turmenta d'estiu amb pedres que no seran bones pels cultius propers.

Una maca i cansada jornada amb nou desnivell màxim sumant bici, caminar i grimpar, fins al cim més alt del sistema ibèric. 

Qui te prioritat en el camí?

Propera etapa tranquil·la, deixo Gredos i entro a Salamanca, pedalant una via de bestiar que admet ciclistes pel cantó del riu Tormes.

Les rutes de cada dia estan gravades a Wikiloc. Es troben buscant per Alfons Sort i les d'aquesta travessa com Sistema Central.