16 de maig 2014

Busan i resum de Korea del Sur

Arribo a Busan desde Gyeongju en un tren tortuga que fa els 100km en poc menys de tres hores. Marxo cap a Seul en un tren bala que en el mateix temps fa 500km.
Busan és la segona ciutat de Korea del Sud. El món va saber que existia en la primera fase de la guerra, al 1950. L'exèrcit del Nord va ocupar tota la península menys un petit territori al sud que es va anomenar periodísticament "La bossa de Busan". L'únic cementiri de la ONU de tot al món està a Busan, amb els soldats de molts països que hi van morir.
Ara és una esplèndida ciutat, plena de turons i entrades de mar que fan un conjunt inverosímil. En pocs kilòmetres d'una costa com la Costa Brava, hi ha una central nuclear, algunes platges amb el seu passeig i bars com a les de Barcelona, un gran port en que vaig comptar almenys tres terminals de contenidors grans com la del port de Barcelona, uns acantilats amb el seu "Camí de Ronda" en que es pot veure una illa del Japó, i una fàbrica de motors, conjunta entre Renault i Samsung.
Com que els hi falta dinamisme, es promouen com a centre de turisme mèdic, i al carrer pots veure un punt d'informació en xinés, rus i anglès, anunciant tots els centres i serveis mèdics. Busan te també un festival i estudis de cine que són els més famosos al Orient.
El meu hostel estava al centre, amb metro podia anar a les platges i acantilats. Darrera dels grans edificis hi havia un petit barri, prop de les vies del tren. Les cases petites amb horts a la taulada i els patis dedicats al reciclatge i també amb un hort a cada espai lliure.
Busan te 3.6 milions d'habitants. 6 vegades més que els 600.000 que te Vladivostok, el meu proper destí i ciutat més coneguda. Seúl és 3 vegades més gran, o bé 6, si comptem l'àrea metropolitana. Tot això ens dona idea del enorme canvi del Orient en els darrers anys i de la nostra dificultat per entendre-ho.
Desde Seul vaig en un vol de Aurora, una companyia associada amb Aeroflot cap a Valdivostok. Volia anar-hi en vaixell, però només n'hi ha tres dies a la setmana i hauria perdut dos dies del límit de 30 que el visat permet estar com a màxim a la Federació Russa. A més, amb les mesures preses després del enfonsament del Saewol i dels exercicis militars navals amb foc real de Korea del Nord al East Sea (mar del Est, Mar del Japó per als japonesos, no era segur que els vaixells sortissin. Cada mar te noms diferents per als països costaners. Cal ser molt cuidadós de no equivocar-se. Al que altres països li diuen Mar Groc, a Korea li diuen mar del Oest. Al que els xinesos li diuen Mar del Est de la Xina, a Korea li diuen Mar del Sud. Això també passa entre el Golf Pèrsic i el Golf d'Arabia, i de manera més subtil, en les zones de transició del català al valencià o al "Lapao".
En total, onze dies molt intensos viatjant per Korea. Un bon aperitiu per al enorme viatge del Transiberià. Alguns consells per als que s'animin a viatjar per aquest meravellós i poc conegut país.
La densitat de Korea es 30 vegades las dels USA. A tota la península hi viuen uns 70 milions de persones, és un territori molt muntanyós i la gent viu en ciutats. Això ha facilitat un model de ciutat amb edificis molt alts. Els més moderns d'un 30 pisos. Això permet estalviar recursos i preservar la màxima quantitat de terra cultivable. No hi ha barriades pobres, ni els immensos "slums i favelas" de tantes ciutats d'Africa, Sudamèrica o Asia del Sud. Es un país que coincideix amb els escandinaus en la llista dels més igualitaris i més exitosos en l'educació del món. Segurament també hi ajuda el Haengul, l'alfabet coreà, molt lògic, facil d'aprendre i que sens dubte facilita l'educació dels nens.
A final dels anys 50, Korea era un dels països més pobres del món, amb una renda per capita al nivell de les més baixes d'Africa. Ara és la 13è economia del món, cada any puja algun lloc en el ranking i te una renda per càpita com la mitja de la Unió Europea. Sembla idíl·lic, però és un país assegut en un barril de pólvora.
La integració amb el Nord, inevitable en algun moment dels propers 100 anys, serà un enorme problema. Fa ser optimista la possibilitat de repetir el desenvolupament que ha tingut la Xina en els darrers anys. La bona relació que te la Xina amb els dos països és una oportunitat, perquè en la història ha jugat més sovint un paper positiu que al revés. En el futur de la regió, Occident pot estar temptat de repetir el que era la política d'Anglaterra cap als països continentals. Enfrontar-los per a que mai n'hi hagués un de massa poderós. Amb l'historia del tortuós segle XX, viscut a Orient com una humiliació, i el colonialisme passat, no falten motius.
Sembla però que aquests països han pogut saltar una etapa en el seu desenvolupament i combinar la seva cultura d'arrel confuciana amb unes institucions, en el sentit més general, que els permeten donar millors respostes als reptes de les societats actuals.
En un to menys abstracte, sembla que menjar escarabats fregides és una bona idea. La Conxita m'ha dit que la única manera de tenir proteïnes per a tots és menjar també insectes. Sembla que ho recomana la FAO o la OMS.
Un altre cosa que fan molt bé, és convertir la moda esportiva en moda quotidiana. Vesteixen a la ciutat com en un trekking i les botigues més modernes són de les marques de roba esportiva de qualitat. Els tres primers anuncis de la revista del KTX, l'AVE coreà, son de tres marques de roba esportiva. Els tres següents són de tecnologia. L'uniforme al Sud és un equip de trekking impecable i un dispositiu mòbil.
Els transports funcionen molt bé i costen molt poc. El tren tortuga de 100 km em va costar 6€ i el tren bala de 500 n'ha costat 35. La compra de bitllets és fàcil i amb bona voluntat sempre et pots entendre en anglès les estacions.
El pressupost diari amb que viatjo és 40-50€. Uns 14€ en dormitori de hostel, uns 7€ per àpat, 1€per bitllet de metro, etc.... Una mica més barat que a España i amb facilitat tant per canviar moneda com especialment treure'n de caixers automàtics o pagar amb targeta.
Bé, a seguir el viatge des d'un altre país amb més dificultats d'encarar el futur. Cap a Sibèria i cap a Rússia.

3 comentaris:

  1. Com veig que fas comentaris referents a la costa brava, aprofito per comentar-te que anem a Begur a passar el cap de setmana. Bon viatge!

    ResponElimina
  2. Força interessant el teu resum sobre Corea. Vagi bé per Sibèria.!
    Manel

    ResponElimina
  3. Crec que Korea és el pais asiàtic amb més cristians, tret de les Filipines. I pel que he vist per la tele durant molts anys és el pais amb més manifestacions de treballadors i enfrontaments de manifestants amb la policia de tota Asia. Com pasa a Europa. De vegades m'he preguntat si aquesta reivindicació tan forta dels treballadors per més igualtat que es dona a Korea i a Europa té que veure amb el tema subconscient religios cristià. És una hipótesi de treball per a un sociòleg.

    ResponElimina