Korea, un païs del futur amb un passat sempre present.

Imaginem que la Guerra Civil a España hagués acabat amb un armistici i una línea de separació entre les dos parts. Que d'això fés ja 60 anys, i que Madrid hagués estat ocupada alternativament per els dos bàndols 3 vegades durant la guerra. Que el nombre de morts fos similar, tenint en compte la població, i que el país fos més homogeni. Un únic idioma, una historia comú de més de 1000 anys. Dons aquesta situació tant inimaginable, és Korea.
Es respira en el Museu Nacional de Korea, en la DMZ, la Zona Desmilitaritzada, o en el desmesurat Museu de la Guerra.

La visita al Museu Nacional m'ha ajudat a repassar el que he estudiat en el curs d'història de la Xina que he fet en remot, amb la tecnologia del M.I.T. Cal conèixer la història per entendre el present, i per entendre perquè a les botigues de records venen banderetes de Korea i USA, o Korea i Xina, però no amb Japó. El millor, un grup de monjos budistes, tots amb tablet, fent fotos a la sala de les relíquies budistes. Eren molt simpàtics.

Samsung és la primera empresa de Korea, un conglomerat que representa el 30% de l'economia del país. M'ho ha explicat un canari que hi treballa, a la divisió d'obra pública, i que ensenya el país al seus pares. Samsung és també l'esponsor del Leeum, el principal museu d'art modern del país, i com molts, més rellevant per l'edifici que per el contingut.
Hyundai és el segon gran grup. Es interessant coincidir amb tots els joves que treballen a la central quan surten a dinar.

Seul està dividida per l'enorme riu Han, que està perfectament preparat per ciclistes i corredors. Pots llogar bicis i fer recorreguts tant variats com vulguis. És fàcil pujar i baixar dels alts ponts per travessar el riu. També hi ha gimnasos al aire lliure i àreas d'acampada al riu dins de la mateixa àrea metropolitana. Algunes del les illes del riu estan tancades als humans per permetre la reproducció de la fauna.

Al hostel sorpresa. Hi ha hagut un robatori. Dos hostes, als que el Dustin, el propietari, havia acceptat sense demanar encara la documentació, han aprofitat que ja eren a dins per robar els diners i càmera d'un americà despistat que no ho havia guardat. Ha vingut la policia, però no s'hi pot fer res, ja han desaparegut.

Per la nit, sopar exòtic. "La Paella", propietat d'uns coreans als que va agradar España en un viatge. Els dos cuiners son de Barcelona i Mallorca. Contractats amb una entrevista per Skype i amb viatges trimestrals al Japó per renovar visat. La cervesa, Estrella, diu a l'etiqueta "Cerveza Mediterranea de Malta y Arroz", y "Official Beer of FC Barcelona".

Es pot fer un Parc Temàtic de l'única frontera oficialment en guerra del món. 5 milions de persones al any visiten la DMZ, zona desmilitaritzada de dos kilòmetres d'ample que travessa tota la península i separa les dos mitats. Els esponsors de la guerra, USA i Xina en la seva fase final, van acordar una pau, però el germans del Nord i el Sud haurien seguit matant-se.

Alemania Occidental era tres vegades més rica que la Oriental. Korea dels Sud és probablement 20 vegades més rica que la del Nord. Aixó fa més difícil preveure el que serà inevitable. La dictadura del Nord va per la tercera generació Kim, mentre que a la democràcia del Sud, l'actual presidenta és la filla d'un anterior dictador que va ser assassinat per el seu cap de seguretat. Però ha sigut escollida i ha demanat perdó per els crims del seu pare. Això en una cultura oriental és molt, pel respecte incondicional degut als ancestres. Es més fort que si la Carmencita Franco hagués guanyat les eleccions amb el PP i demanés perdó per els crims del seu avi.

A la visita coincideixo amb un montenegrí que te la família a Marbella. Parla castellà molt bé i està construint una central elèctrica a Bosnia, amb participació xinesa i en un grup empresarial rus. Coneix polítics, advocats i financers famosos de Barcelona. Va viure la descomposició de Iugoslàvia i opina que per no voler fer canvis a España els que manen, la independència de Catalunya és inevitable. Li dic que espero que finalment és facin canvis que permetin viure junts. Amb els precedents de Korea i Iugoslàvia és més fácil desitjar-ho.

La visita inclou un túnel dels molts que va fer el Nord per infiltrar-se en cas d'una invasió, moltes alambrades, trens metrallats i altars per que els que tenen els ancestres al Nord, puguin fer els seus rituals. Inclou també una estació amb trens fins a Seul, i indicadors fins a Pyongyang, capital del Nord, que no te via...encara. Hi ha també mapes en que els trens del Sud connecten amb la xarxa de trens de la resta del món a través del Nord. Això ara és un somni, però m'hauria permès anar fins a Moscú en tren directament des de Seul.

L'obsessió de la guerra és evident en el immens Korea War Memorial, dedicat a totes les guerres que hi ha hagut a la península, i especialment a la darrera.
Un altre consell de la Mercé va ser el mercat del peix de Noryangjin. Tot tipus de peixos vius, en piscines i cubells, que pots comprar vius per a que els preparin als restaurants del mercat.

La primera ciutat d'un viatge sempre és fàcil, perquè ho pots planificar quasi tot abans de marxar. La novetat comença al canviar de ciutat. Demà seguiré viatge fins a Sokcho, a la frontera Est amb el veí del Nord, per fer un trekking per les muntanyes del Parc Nacional de Seraksan. Espero no perdrem i acabar a l'altre costat de la frontera!

Publicado con Blogsy