Seoraksan és el Parc Nacional més important de Korea. De fet hi ha molts Parcs, i als coreans els hi agrada molt la muntanya i en tenen un respecte enorme.
Fa temps vaig coincidir a Montserrat amb una família coreana amb nenes de l'edat de les que jo portava amb en Dani. Vam pujar junts a algunes ermites i a l'agulla de Santa Magdalena. Convençut de que els coreans no havien vist mai res igual, ho vaig preguntar al pare. Em va contestar que tenien un lloc semblant no lluny de Seul. Suposo que era Seoraksan.
Aquell coreà tenia raó i em serveix per confirmar que encara que t'agradin les teves coses, molt poques son úniques i sempre en pots trobar de similars.
La roca és granet, no conglomerat, però la verticalitat és semblant. També està ple de llocs religiosos. Suposo que en les reunions de divinitats, Buda i la Moreneta deuen discutir de qui te l'entorn més maco. En el tamany de l'estàtua, guanya Buda.
El Parc està prop de la frontera amb el Nord, però és impossible perdre's. Les areas del Parc es tanquen dos cops al any durant tres mesos, per a regenerar la flora i fauna. Tot molt ben senyalitzat, i han portat el concepte de "Via Ferrata" a un nivell extrem.
Al cim que vaig pujar, la vista era esplèndida, fins al mar i al Nord, però amb el vent calia caminar a quatre grapes i agafat a les baranes. Igual que a Sant Jeroni en un dia similar.
El bus des de Seul triga tres hores. Per una excel·lent autopista de muntanya que va de mar a mar, amb grans vistes. Llegeixo al diari que m'he descarregat al iPad que, segons The Guardian, Barcelona és la 6ª ciutat en atractiu turístic del mon. La sorpresa és que la 5ª és ... Seul.
Llegeixo també que hi ha una aturada econòmica a Korea, per la caiguda del consum privat, degut al dol de la catàstrofe del vaixell enfonsat amb molts joves encara desapareguts. Sembla que moltes families han cancel·lat festes, viatges, regals, etc... en trobar-ho poc adequat a una situació que tothom viu molt afectat. Si tot això és suma, arriba a tenir un efecte molt important en l'economia.
Aquest accident, com el recent i sense morts a una línea del metro de Seul, o un anterior amb molts morts al metro de Daegu segurament son deguts a un creixement accelerat que desborda la seguretat. Els carrers estan plens de càmeres que ho filmen tot, a cada estació de metro hi ha armaris plens de mascares antigàs, tant per un accident com per un hipotètic atac, però en canvi hi ha un servei de dipòsit d'equipatges al metro, sense operador, que seria impensable a Europa, o un accés sense control, que seria impensable a la veïna Xina.
En el camí al Parc coincideixo amb una parella holandesa amb els que compartim anècdotes de diferents viatges. Tornem a coincidir dalt de la roca Ulsanbawi, que és el cim més alt al que és pot pujar ara. Quasi és valora més la roca de formes estranyes i dimensions colossals que els cims.
Altres amics son una parella de missioners mormons. Quan viatges en "solo", entres en converses que normalment evites. Els hi responc que he sigut educat en el catolicisme, que no practico cap religió però que m'interessa molt com a fenomen cultural, amb els seus efectes positius per a la cohesió social i els seus efectes perniciosos. Son joves i volen estudiar medicina i comptabilitat. Els hi recomano que amb el bon domini del idioma que estan adquirint, és dediquin al comerç internacional, com tots els mormons que he conegut. Sembla que el meu destí és donar consells als joves.
Demà, 6 hores de bus amb canvis fins a Gyeongju, la capital del antic Regne de Silla, que era un dels tres de la Korea de l'edat mitja. Silla es va aliar amb la dinastia Tang de la Xina i va unificar tota la península. Sembla que això d'estar dividits no ve de nou...
Publicado con Blogsy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada