Per pujar al Gunung Rinjani, cal sortir a les 2:45. Forma part del ritual de voler arribar al cim quan el sol surt. La pujada no és dificil, pero tota és fa de nit. Al Kinavalu tenia lluna plena, pero al Rinjani no hi ha lluna. Es veuen totes les estrelles, pero aixó no ajuda al pujar. Cal el frontal i endevinar per quin cantó del crater una caiguda, molt improbable, és pitjor. Quan la pendent augmenta i el terra és cendra volcànica inestable, pujes a quadre grapes.
Tres dies els aguantes per els excel.lents menjars que preparen els portejadors.
El pitjor és el fred. A dalt uns 5 graus, pero amb el vent fa un efecte de 5 negatius.
Al nostre grup de 6, un dels nois ha abandonat al campament per mal al peu, i dos més abandonen prop del cim. Van en pantalons curts i sabatilles de roba. Els hi he deixat tot el que tinc, desde un sac de seda per embolicarse entre dos capes de roba, fins a una tovallola com fulard o la meva jaqueta per la pluja. Pero els pantalons curts, encara que s'emboliquin amb un sarong, no tenen solució.
La Sophie, la futura metge sueca de 20 anys aguanta i em diu que no pot més. Li dic que si que pot, que ella és molt forta, i continua. L'altre suec de 22 anys aguanta perque un porter li ha deixat uns pantalons llargs.
Arribem al cim la nena, el iaio i un dels quatre supermans.
El nostre guia, en Jou, tremola de fred i ho vol resoldre fumant. Li dic que li donaré els meus guans i botes per a la propera ascensió. Té 16 anys i és guia perque sap anglés.
La vista és indescriptible.
Indonesia és una cadena d'illes que més enllà de Sumatra, Java, Bali i Lombok segueix amb Sumbawa, Komodo, Sunda, Flores, Timor fins a Papua. Des del cim és veu Sumbawa, Bali i el premi de les tres diminutes Gili.
La baixada és de 2,600 metres quasi sense parar. Avans però hem d'aturar una invasió de monos al campament. Apareixen per menjar el que ha sobrat i tot el que poden arreplegar. Crec que son gibons i molt similars als mandrils pero més petits. Quan un grup de 6 micos comencen a foradar la tenda d'unes noies malaies, propera a la meva intento espantarlos però el més gran em planta cara i ensenya les dents. Per sort els portejadors saben com fer-los fora encara que "l'assedi" al campament segueix fins que marxem.
Dona temps de parlar amb els guies, tots molt jovenets.
A Lombok no hi ha feina per als joves i molts emigren. Les noies a Arabia Saudi, al servei domèstic, i els nois a Malasia, a la industria, construcció o al camp.
En Jou treballa en una empresa en la que l'amo va començar com a porter, després guia, i per fi va crear la seva empresa. Ell també ho vol fer i ademés del anglés vol parlar un altre llengua per tractar amb altres turistes. No para de preguntarme paraules en castellà.
En tres setmanes, el Parc tencarà perque l'estació de les plujes fa creixer el risc de corriments de terres.
El temps lliure que queda als porters i guies, l'ocupen fen talles de fusta que després altres venen.
A Lombok la cultura és original. Per casarse, el noi sequestra a la noia i l'endemà va a veure al pare de la noia i li demana perdó. Negocien i després hi ha una boda formal. Pregunto al meu interlocutor si ho va fer així i diu que naturalment. Li pregunto si li pasarà amb la seva filla, que ara té 5 anys, i resignat em diu que si.
Tenen un Islam una mica especial.
Directe cap a la platja desde la que surten les barques cap a les illes Gili. Són tres, Air que vol dir Aigua, Meno que vol dir petita i Trawangan que vol dir coves.
Trawangan en la temporada alta és la que té més marxa. És la més gran i allunyada de la costa. L'escullo perqué és la que té millors coexions internet i després de 3 volcans i 6 dies quasi sense conexió estic fora de joc i he de completar uns exàmens de xinés.
La meva neboda Gemma em va aconsellar anar a les Gili. No les coneixia, pero son un destí de molts tipus de turismes internacionals. N'hi ha molts que s'hi queden.
El barco que hi va desde Lombok no te horari i surt quan arriba a 20 passatgers. Soc l'únic turista, pero al saltar a l'aigua amb la motxila al cap i caminar cap a la platja, ja m'adono qué és com un premi per als que han anat al Rinjani. No hi ha cotxes. Tant sols alguns cavalls i bicicletes. La temporada baixa té ventatges. Trobo una habitació-bungalow per mi sol, amb esmorçar i bany per 9€ al dia.
Demà al mar i a recorrer les tres illes buscant taurons i tortugues en snorkel o submarinisme.
Tres dies els aguantes per els excel.lents menjars que preparen els portejadors.
El pitjor és el fred. A dalt uns 5 graus, pero amb el vent fa un efecte de 5 negatius.
Al nostre grup de 6, un dels nois ha abandonat al campament per mal al peu, i dos més abandonen prop del cim. Van en pantalons curts i sabatilles de roba. Els hi he deixat tot el que tinc, desde un sac de seda per embolicarse entre dos capes de roba, fins a una tovallola com fulard o la meva jaqueta per la pluja. Pero els pantalons curts, encara que s'emboliquin amb un sarong, no tenen solució.
La Sophie, la futura metge sueca de 20 anys aguanta i em diu que no pot més. Li dic que si que pot, que ella és molt forta, i continua. L'altre suec de 22 anys aguanta perque un porter li ha deixat uns pantalons llargs.
Arribem al cim la nena, el iaio i un dels quatre supermans.
El nostre guia, en Jou, tremola de fred i ho vol resoldre fumant. Li dic que li donaré els meus guans i botes per a la propera ascensió. Té 16 anys i és guia perque sap anglés.
La vista és indescriptible.
Indonesia és una cadena d'illes que més enllà de Sumatra, Java, Bali i Lombok segueix amb Sumbawa, Komodo, Sunda, Flores, Timor fins a Papua. Des del cim és veu Sumbawa, Bali i el premi de les tres diminutes Gili.
La baixada és de 2,600 metres quasi sense parar. Avans però hem d'aturar una invasió de monos al campament. Apareixen per menjar el que ha sobrat i tot el que poden arreplegar. Crec que son gibons i molt similars als mandrils pero més petits. Quan un grup de 6 micos comencen a foradar la tenda d'unes noies malaies, propera a la meva intento espantarlos però el més gran em planta cara i ensenya les dents. Per sort els portejadors saben com fer-los fora encara que "l'assedi" al campament segueix fins que marxem.
Dona temps de parlar amb els guies, tots molt jovenets.
A Lombok no hi ha feina per als joves i molts emigren. Les noies a Arabia Saudi, al servei domèstic, i els nois a Malasia, a la industria, construcció o al camp.
En Jou treballa en una empresa en la que l'amo va començar com a porter, després guia, i per fi va crear la seva empresa. Ell també ho vol fer i ademés del anglés vol parlar un altre llengua per tractar amb altres turistes. No para de preguntarme paraules en castellà.
En tres setmanes, el Parc tencarà perque l'estació de les plujes fa creixer el risc de corriments de terres.
El temps lliure que queda als porters i guies, l'ocupen fen talles de fusta que després altres venen.
A Lombok la cultura és original. Per casarse, el noi sequestra a la noia i l'endemà va a veure al pare de la noia i li demana perdó. Negocien i després hi ha una boda formal. Pregunto al meu interlocutor si ho va fer així i diu que naturalment. Li pregunto si li pasarà amb la seva filla, que ara té 5 anys, i resignat em diu que si.
Tenen un Islam una mica especial.
Directe cap a la platja desde la que surten les barques cap a les illes Gili. Són tres, Air que vol dir Aigua, Meno que vol dir petita i Trawangan que vol dir coves.
Trawangan en la temporada alta és la que té més marxa. És la més gran i allunyada de la costa. L'escullo perqué és la que té millors coexions internet i després de 3 volcans i 6 dies quasi sense conexió estic fora de joc i he de completar uns exàmens de xinés.
La meva neboda Gemma em va aconsellar anar a les Gili. No les coneixia, pero son un destí de molts tipus de turismes internacionals. N'hi ha molts que s'hi queden.
El barco que hi va desde Lombok no te horari i surt quan arriba a 20 passatgers. Soc l'únic turista, pero al saltar a l'aigua amb la motxila al cap i caminar cap a la platja, ja m'adono qué és com un premi per als que han anat al Rinjani. No hi ha cotxes. Tant sols alguns cavalls i bicicletes. La temporada baixa té ventatges. Trobo una habitació-bungalow per mi sol, amb esmorçar i bany per 9€ al dia.
Demà al mar i a recorrer les tres illes buscant taurons i tortugues en snorkel o submarinisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada