8 de nov. 2012

Yogyakarta, cruïlla de tots els mons.

Borobudur és el monument més conegut d'Indonesia. Una inmensa stupa budista, de 118x118 metres feta amb milions de pedres volcàniques i que com molts dels monuments budistes es camina per fora, perque no té res a dintre. I sempre es rodeja en la direcció de les agulles del rellotge. Està a 50 km de Yogya.

Millor anar-hi ben esmorçat, i el hostel tant sols te la varietat indonèsia, que és molt bona. Per sort l'arròs de l'esmorçar cada dia té una varietat diferent de picant.



Anar-hi encadenant busos locals té l'avantatge que estalvies 2€ i que coneixes molta més gent, i l'inconvenient que trigues algunes hores més i que al tornar pots acabar en el lloc equivocat.

Si un monument forma part de la llista de la Unesco, vol dir que la entrada serà cara. La entrada a Borobudur costa 15€, que equival a 5 sopars, pero que és el mateig que es paga per visitar els monuments a Europa.
Ho compensen convidan-te a un cafe i obligan-te a posar un sarong.




Els meus pantalons son més llargs que el sarong, però cap codi d'etiqueta budista, en un païs musulmà, en diu rés.

Borobudur es pot veure de moltes maneres. Una és la espiritual. Bé, potser.
Un altre és la econòmica. Potser al segle VIII el regne era molt ric i de sobte va tenir una crisi i per reduit l'atur el rei va posar a tots els aturats a apilar pedres per fer la gigantesca stupa. Potser els reis de la dinastia Sailendra ja eren keynesians.


Un altre lectura és la mediàtica. No hi havia cine, i per explicar l’historia mítica el millor era fer-ho amb escultures.


Un australià és va inspirar en les escultures que explicaven com els antecessors van venir navegant des de molt lluny. Al segle VIII Java ja navegava directament a Madagascar, i el primer poblament de Madagascar segurament l'havien fet malais desde Borneo, encara que sembli absurd.
Va construir un vaixell com els dels relleus, polinesi, tot amb fustes diferentes i cordes, i van anar fins a Madagascar i Ghana.


Després, més arròs per dinar, amb la Sayaka. Un altre viatgera japonesa. Els japonesos saben molt poc anglès, pero com que son molt timids i ben educats, es pensen molt la segona paraula a dir, i quan la diuen ja no recordes la primera.


La primera sorpresa en tota ciutat és la gent que vas coneixent en l'alberg.
En el de Yogya comparteixo dormitori amb un xines, un indonesi, un holandes i un australià.

Amb l'holandés parlem dels problemes de drenatge d'aigues residuals a Jakarta i em comenta que molts enginyers holandesos hi han treballat sense èxit per el moment. També li dono les gracies perque va ser en Cruyff qui va implantar l'escola de cantera que tan bons resultats ha donat.

L'australià va cap a Jakarta i li proposo algunes de les caminades dificils. Li agrada la idea.

L'indonesi treballa a Panasonic i està a Yogya per feina. Com que parla bon anglés està en vendes. Fa temps treballava a Danone i va guanyar un viatge incentiu per bons resultats. Podia escollir Paris o Barcelona. Ell volia Barcelona pero els seus companys Paris, aixi que ho te pendent.

El xinés fa un viatge llarg per el sur d'Asia. Li ensenyo els meus materials de xinés a la UOC. Estan en català i xinés. El català no l'entén, i del xinés deu pensar que son una colecció de frases idiotes.
Li dic una frase que he trigat estona a pensar, i em respon ràpid. Ja no l'entenc. Jo he estudiat com comprar sindries en un supermercat o explicar-li a un professor quanta familia tinc, pero això no dona encara per una conversa.

Començo a trobar espanyols. Dos que vaig conèixer a Jakarta i també estan a Yogya. Son de Zaragoza i traballen al ajuntament. No parlen anglés i s'aclaren com poden. Com que van al seu ritme ens trovem per sopar.

Ahir també vam trobar a 5 noies de Madrid que venien de Bali i van estar molt contentes de veure dos de Zaragoza perque fins llavors tots els que havien trobat eren catalans. Han viatjat poc i celebren que aquest any totes fan 30 anys. Els hi aconsello viatjar en hostels i en dormitoris, perque pots anar més lluny, pero no veuen clar les dutxes i banys comuns. Anar cinq pots ser econòmic si en fiques molts a cada quarto, encara que es pasen molta estona inspeccionant hotels avans de decidir. Crec que ja els hi ha entrat el cuc de fer viatjes i en lloc de celebrar els 35, ja voldrien celebrar els 32.
Aquest vespre tornarem a quedar tota la penya ibèrica.


El més destacat a Yogya, és el Krotor, el palau del soldà. Es com un poble amurallat en que hi viu molta gent. Hi ha ha moltes parts obertes als visitants.
Com que cada familia té els seus problemes, la del sultà també, i hi ha dues entrades. Una de petita que ensenya poques coses, i que és el troç del terreny que toca a una part de la família. L'altre és més gran i deu ser del sultà hereu que s'ho va quedar quasi tot.
Les exposicions son impagables. S'hi pot veure la linterna de quan el sultà era boy-scout, i una colecció de ganivets, coladors i caçoles de la cuina. Sembla un mercadillo de segona mà.


També es pot veure una colecció de titelles javanesos que t'ensenyen alguns dels 1000 empleats del sultà que viuen al Krotor i que estan asseguts tot el dia amb el vestit tradicional.


En una de les moltes sales hi ha interpretacions artístiques. Avui toca dança hindú. 40 músics i una única bailarina, que és la que s'emporta tota l'atenció amb els seus moviments de mans i de coll.


El perill més gran son els venedors de batiks que et persegueixen per tot arreu. El segon perill són els col.legis. Com que els llocs a on vaig son culturals, també hi porten col.legis, que segur que no paguen. Si respons a qualsevol pregunta d'un nen, et venen tots, i la única manera de defensarte es treure la tablet, fer fotos i videos, ensenyarlos. Després saludar un a un a tots mentre et pregunten a crits com et dius. Entre el riure dels seus professors.



Estic al mig del viatge i ja he vist els 4 països a que vaig.
Per comparar, l'indicador més fàcil és la renta per càpita. Normalment no serveix gaire, però en una zona relativament homogènia en clima, política i cultura com aquesta, pot servir.
Malasia és tres vegades més ric que Indonesia, encara que KL és més ric que Borneo i que Java és més ric que Papua.
Altres comparatives interessants. La Xina és un 50% més ric que Indonesia i la meitat que Malasia.
Les Filipines són una mica més pobres que Indonèsia, i la India, com un 30% més pobre.
Tailàndia és més pobre que Malasia, i més rica que la Xina.



Queda encara molt per veure en aquest racó de món a on viu més de la meitat de la població del planeta i a on es concentra quasi tot el creixement dels darrers anys. Especialment si excloïm el creixement de preu de les materies primeres.


Deia Paul Volker, un dels escassos Presidents de la Reserva Federal honestos, que el caixer automàtic és la única innovació financera útil dels darrers 50 anys. Ho pensava avui al retirar 2.000.000 de rupiahs. Es el màxim que em permetia, i equival a 180€. També hi penses quan perdut i amb els peus fet pols negocies un rickshaw i rebaixes de 25.000 a 10.000.

Demà cap el volcà Bromo, a 3400 m i el volcà Iljen a 2370 m, amb grans extensions de sofre. Els dos actius. Seràn dos dies dormint al cràter de cada un dels volcans amb caminades llargues i bus de 11 i 7 hores.
No se si hi haurà WiFi, pero no m'extranyaria. Si no n'hi ha, ja compartiré les fotos desde les platjes de Bali.

1 comentari:

  1. Veig que menciones Adobe en aquest post.
    Aquí estem esperant notícies d'un nou "bloody november". Els rumors apunten a un mínim de 2 caps.

    ResponElimina