Unes ultimes fotos per despedirse de Jakarta, i cami cap a l'estacio de tren direccio a Jokjakarta, capital espiritual del pais i desti de molts viatgers.
El trajecte són 8 hores i mitja, i la primera sorpresa son les categories.
Executive, 26€
Business, 13€
Economy AC, 13€
Resulta que el Business te seients amb coixi pero ventilador en lloc de aire acondicionat. Economy en canvi te aire acondicionat pero seients durs.
Per fer-ho mes fàcil, a Indonesia tots el vagons d'un tren son de la mateixa categoria.
Me la jugo i agafo Economy. Finalment resulta que els seients no son incòmodes i l'aire acondicionat és poc important perque el tren va amb totes les portes obertes. Sembla que l'únic que patia perque cap dels molts nens caigués del tren era jo.
El paisatge és una successió continua d'arroçars i volcants en la distància. Java és la terra més fèrtil del món i alimenta a una població excessiva. 120 milions en un territori la quarta part que España.
Quatre plaques tectòniques conflueixen en el territori, que és segurament el de major risc de terretràmols i volcans. Molts dels volcans estan en actiu i dins de les desgràcies que causen, fertilitzen la terra.
En sabem poc des de Europa, i les películes ens lien. Krakatoa és el més famós dels volcans, per la película "Al Este de Java". Dns el Krakatoa està al estret que hi ha entre Sumatra i Java, al Oest.
Yogyakarta, si que està al est i és una de les capitals històriques i que ara concentra molts dels monuments.
Té dos cultures visibles dominants en els carrers centrals.
La musulmana, que destaca per la successió de llocs per menjar. Tots amb una alfombra de caña, taula baixa sense cadires, sabates deixades a la acera, menjar amb els dits i sense alcohol. Es menja al carrer, sense portes ni parets, amb un toldo i un alfombra que marque molt be l'espai a on estar sense sabates.
El menjar bó, sempre variacions del "Nasi", arroç, tot molt "Goreng", fregit amb oli de palma, i "Ayam", pollastre. Per beure teh, i el preu uns 3€. El pitjor el mal d'esquena per falta de cadira.
L'altra cultura visible és la dels occidentals. Molts s'han instal.lat aqui, i molts són turistes low cost. En aquets casos els ingredients principals són cervesa i WiFi.
Pero el més destacat de la ciutat és el temple budista de Borobudur i el conjunt de temples hindús de Prambanan. Més barreja cultural imposible.
Al alberg hi ha una conferència de funcionaris o politics del ajuntament de Bromor, al oest. Tots en dormitoris. Les vistes sobre la ciutat molt amplies, i el esmorçar, un altre variació de Nasi, amb tofu i verdures.
L'indonesi és un idioma fàcil i els hi agrada quan els hi dic que intento aprendre alguna paraula. El que ja no els hi agrada és veure el llibre que porto, perqué és diu "Malai". L'idioma és el mateix, pero és com veure a un extranger que a Barcelona es volgués fer el simpàtic i portés una gramàtica que digués "Valencià".
Em malai, al Sol, se li diu "ull del cel", que és Mata (ull) i Hari (cel).
El trajecte són 8 hores i mitja, i la primera sorpresa son les categories.
Executive, 26€
Business, 13€
Economy AC, 13€
Resulta que el Business te seients amb coixi pero ventilador en lloc de aire acondicionat. Economy en canvi te aire acondicionat pero seients durs.
Per fer-ho mes fàcil, a Indonesia tots el vagons d'un tren son de la mateixa categoria.
Me la jugo i agafo Economy. Finalment resulta que els seients no son incòmodes i l'aire acondicionat és poc important perque el tren va amb totes les portes obertes. Sembla que l'únic que patia perque cap dels molts nens caigués del tren era jo.
El paisatge és una successió continua d'arroçars i volcants en la distància. Java és la terra més fèrtil del món i alimenta a una població excessiva. 120 milions en un territori la quarta part que España.
Quatre plaques tectòniques conflueixen en el territori, que és segurament el de major risc de terretràmols i volcans. Molts dels volcans estan en actiu i dins de les desgràcies que causen, fertilitzen la terra.
En sabem poc des de Europa, i les películes ens lien. Krakatoa és el més famós dels volcans, per la película "Al Este de Java". Dns el Krakatoa està al estret que hi ha entre Sumatra i Java, al Oest.
Yogyakarta, si que està al est i és una de les capitals històriques i que ara concentra molts dels monuments.
Té dos cultures visibles dominants en els carrers centrals.
La musulmana, que destaca per la successió de llocs per menjar. Tots amb una alfombra de caña, taula baixa sense cadires, sabates deixades a la acera, menjar amb els dits i sense alcohol. Es menja al carrer, sense portes ni parets, amb un toldo i un alfombra que marque molt be l'espai a on estar sense sabates.
El menjar bó, sempre variacions del "Nasi", arroç, tot molt "Goreng", fregit amb oli de palma, i "Ayam", pollastre. Per beure teh, i el preu uns 3€. El pitjor el mal d'esquena per falta de cadira.
L'altra cultura visible és la dels occidentals. Molts s'han instal.lat aqui, i molts són turistes low cost. En aquets casos els ingredients principals són cervesa i WiFi.
Pero el més destacat de la ciutat és el temple budista de Borobudur i el conjunt de temples hindús de Prambanan. Més barreja cultural imposible.
Al alberg hi ha una conferència de funcionaris o politics del ajuntament de Bromor, al oest. Tots en dormitoris. Les vistes sobre la ciutat molt amplies, i el esmorçar, un altre variació de Nasi, amb tofu i verdures.
L'indonesi és un idioma fàcil i els hi agrada quan els hi dic que intento aprendre alguna paraula. El que ja no els hi agrada és veure el llibre que porto, perqué és diu "Malai". L'idioma és el mateix, pero és com veure a un extranger que a Barcelona es volgués fer el simpàtic i portés una gramàtica que digués "Valencià".
Em malai, al Sol, se li diu "ull del cel", que és Mata (ull) i Hari (cel).
l'oli de palma ara és el dolent de la película. No per la pobre palma, sinó per l'ús que se'n fa. Per menjar com únic greix no és bó en societats sedentàries perquè puja molt el colesterol. És l'oli que més es consumeix al món i quan en una madalena o bollycao posa aceites vegetales vol dir oli de palma. Té un gran impacte medioambiental (es talen molts boscos per plantar-lo i crec que la majoria a Indonèsia), els seus residus són molt contaminants i per més inri ara se'n fa biodiesel.
ResponEliminaCom tot, l'oli de plama que prenen les poblacions locals en plantacions petites i en quantitats moderades no fan cap mal a ningú i diuen que la cuina indonèsia és de les millors del món... Espero que aprenguis com fer algun menjar fàcil per repetir a bcn :)