El viatge arriba al seu final i cal tancar-ho per fer noves etapes.
Després de conèixer millor el Sudest d'Asia, Singapur es veu d'un altre manera.
Una barreja cultural que sap aprofitar les contradiccions veïnes. Quan els USA van posar fanatisme per davant de raó i van prohibir les investigacions amb cèlules mare, Singapur les va promoure ràpidament atraent noves industries. Quan la Unió Europea intenta limitar els paradisos bancaris, Singapur s'hi ofereix.
Als 50s el Regne Unit tenia por de donar una independència inevitable a un territori que veia comunista per el pes de la cultura xinesa. El primer president ho va ser amb un partit que s'anomenava socialista i que va crear una societat ultracapitalista i paternal i va ficar a la presó als comunistes.
Probablement va ser la inspiració per Deng Xiaoping en la reforma que calia a la Xina post-Mao.
Ara Singapur té molts atractius.
El Zoo i el Safari nocturn, que és com un Segon Zoo pero que obre a les 19:30 i permet veure als animals en el seu habitat nocturn. Son un èxit de públic i tenen l'atractiu de que els animals estan més lliures que els humans.
Veus molts més animals dels que pots veure a la selva, i confirmes que aproximadament, alguns estàn al Est de la linea Wallace, al est de Sulawesi i Lombok, i els altres al Oest.
Rat penats, Micos proboscis, tigres blancs, orangutans. Tots els animals dels que he estat en el seu territori i quasi no he vist, es poden veure en la seva activitat de dia i de nit.
El motor de l'economia de Singapur és el Port i la seva logística. Es pot veure perfectament des del impresionant telefèric que junta el turó que és el punt més alt de la ciutat, el pis 15 del edifici del World Trade Center, i la illa de Sentosa.
Es com la reforma del Port de Barcelona, pero a lo bestia. No m'extranyaria que la reforma del Port s'hagués inspirat en la de Singapur. Des de tant amunt és pot veure perfectament el port de mercaderies i creuers.
Singapur va ser una creació anglesa, i tot el que feien tenia interés econòmic. Una de les coses a visitar són els Jardins Botànics. L'interés no era científic o cultural. Al segle XIX eren el lloc a on s'intentava aclimatar plantes rentables per cultivarles a la zona.
La riquesa de Singapur va començar quan un "explorador" anglés va treure ilegalment del Brasil, 7.000 llavors del abre del que s'extreia el cautxú, que fins llavors tant sols creixia de manera natural al Amazones.
Aquestes 7.000 llavors es van portar a Londres, als Kew Gardens, i tant sols van germinar 11, que es van portar a Singapur. Algunes es van plantar al Jardi Botànic, i altres a Malasia. Va ser el començament d'una industria fabulosament rica per el Sudest d'Asia, i desastrosa per al Brasil.
Ara la joia del Jardi sòn les orquídeas. Fins i tot és creen espècies per hibridació per homenatjar a dirigents polítics de visita, com aquesta que té el nom d'un antic dirigent de Namibia.
Singapur té xinesos, malais, occidentals i hindús. Els indis del nord son hindús, i els del sur són musulmans. En els mercats i llocs de menjar del carrer de Little India és pot veure per el que mengen i com ho fan.
Els carrers estan ja preparats per a la gran festa hindú del Deepavali, mentre que Orchard Road està ja preparat per el Nadal. En tots els llocs hi ha botigues xineses, que també celebren l'any nou xinés quan toca.
La coexistència entre cultures tutelada per un estat superprotector, el que s'ha anomenat "Estat cangur", porta a situacions originals com aquestes prohibicions al metro.
Entre les prohibicions hi ha la de portar "Durians", una fruita de molt bon gust i olor no molt agradable, pero molt apreciada per alguns xinesos i malais.
Tornar a Barcelona és un final d'etapa i mereix algunes reflexions.
Fa anys sentiem parlar dels "Tigres asiàtics". Korea, Taiwan, Hong Kong i Singapur. Ens semblava exòtic que racons del tercer món creixessin tant i estavem segur de que aspirarien a ser com nosaltres i fer les mateixes coses.
Ara el creixement, l'urbanització i absorvir la industria de tot el món, ja inclouen Xina, Malasia, Tailandia, parcialment la India i aviat Vietnam i potser Indonesia i la resta del Sudest asiàtic. L'Est i en Part el Sur d'Asia són el motor imparable d'un canvi que ens deixa molt descolocats.
Durant el viatge, tots els amics que m'escrivien eren pesimistes amb el que pasava a Espanya. També els diaris que seguia per Internet.
En aquesta crisi, ens protegim com podem els que ja tenim una edat, mentre que els que més la paguen són els joves.
El nivell de vida que poden tenir ara els nostres joves, ja és similar o inferior al que tenen molts joves d'aquets països d'Orient.
Viatjar com ho he fet, permet estar en contacte amb molts d'aquets joves orientals. Perqué també fan turisme, o perque utilitzen els mateixos albergs per projectes laborals o d'estudi.
Algunes xifres resum. Viatjant com ho he fet, el pressupost diari mitja és de uns 20-25€, incloent-ho tot menys coses especials, com submarinisme o entrada a la seu de la UNESCO.
Aproximadament 10€ per dormir, si es pot en alberg, en dormitori i amb WiFi, esmorçar, bona informació i posibilitat de conèixer gent interessant.
El menjar varia entre 2 i 9 € per dia, incloent la beguda, que sempre és aigua, té o, quan la religió ho permet, cervesa. El menjar xinés o hindú excel.lent, el malai e indonesi, és una versió simplificada dels anteriors.
Un pressupost baix en menjar i dormir no vol dir, en absolut, reduir en qualitat
Un pressupost baix en dormir et permet gastar en les coses que fas, perque per pujar als volcans o baixar als coralls s'ha de pagar i força.
El cost total dels 35 dies, uns 2.200€, incloent tots els vols i transports.
Més paissatges i activitats que monuments o museus. Volcans de somni, fons marins i postes de sols que no semblen de veritat. Alguns museus petits i agradables i l'únic memorable, el de les Cultures Asiàtiques, de Singapur.
Amb un anglés pràctic funciones molt bé. Amb els únics amb que no t'entens és amb els anglesos.
Pocs espanyols, i més castellà de Sudamèrica. A Espanya li falta molt per anar en la direcció en que canvia el món. Pocs viatgers, que no parlen anglés i dificultats per aprofitar les opcions laborals que el canvi en curs dona.
Segurament tot comença perque la nostra clase dirigent política no parla idiomes, no ha viatjat i no es sap explicar de manera que l'entengui algú d'un altre cultura.
Per explicarte de manera que l'altre t'entengui, avans l'has d'entendre tu.
A Doha, capital de Qatar, canvi d'avió. Directe Qatar a Barcelona. Alguns tornaven de treballar a Arabia Saudí. Empreses que hi fan projectes tècnics o de constucció. Un grup d'uns 20 que tornaven del Nepal, d'organitzar i participar en la "Everest Trial Race 2012". 6 dies fent una cursa per per camins en la regió de Everest. Entre 2.000 i 4.100 metres. 12.500 metres de pujada. 18 participants, 3.000 € d'inscripció que inclou tots els vols, una durada del viaatge de 14 dies incloent els 6 de la cursa.. Fins a 100 persones mobilitzades entre organització, portejadors i participants. Es el segon any que és fa i ho organitza una agencia de trekking de Barcelona.
El Kinavalu i el Rinjani hi haurien fet bon paper, encara que jo hi vaig anar a ritme més pausat. El meu pressupost total dels 35 dies ha sigut aproximadament 2.500 €.
Com sempre. Cada viatge és una etapa del següent. Ha sigut una entrada en la complexa regió del Suidest d'Asia, la tercera regió més poblada del món, encaixonada entre Xina i la India, que són les dos més poblades. Gent estupenda, espais i naturalesa inolvidables i països que cal coneixer per poder-te fer una idea dels canvis que està tenint el nostre món.
El millor d'un viatge sempre és obrir horitzons per conèixer altres llocs.
Després de conèixer millor el Sudest d'Asia, Singapur es veu d'un altre manera.
Una barreja cultural que sap aprofitar les contradiccions veïnes. Quan els USA van posar fanatisme per davant de raó i van prohibir les investigacions amb cèlules mare, Singapur les va promoure ràpidament atraent noves industries. Quan la Unió Europea intenta limitar els paradisos bancaris, Singapur s'hi ofereix.
Als 50s el Regne Unit tenia por de donar una independència inevitable a un territori que veia comunista per el pes de la cultura xinesa. El primer president ho va ser amb un partit que s'anomenava socialista i que va crear una societat ultracapitalista i paternal i va ficar a la presó als comunistes.
Probablement va ser la inspiració per Deng Xiaoping en la reforma que calia a la Xina post-Mao.
Ara Singapur té molts atractius.
El Zoo i el Safari nocturn, que és com un Segon Zoo pero que obre a les 19:30 i permet veure als animals en el seu habitat nocturn. Son un èxit de públic i tenen l'atractiu de que els animals estan més lliures que els humans.
Veus molts més animals dels que pots veure a la selva, i confirmes que aproximadament, alguns estàn al Est de la linea Wallace, al est de Sulawesi i Lombok, i els altres al Oest.
Rat penats, Micos proboscis, tigres blancs, orangutans. Tots els animals dels que he estat en el seu territori i quasi no he vist, es poden veure en la seva activitat de dia i de nit.
El motor de l'economia de Singapur és el Port i la seva logística. Es pot veure perfectament des del impresionant telefèric que junta el turó que és el punt més alt de la ciutat, el pis 15 del edifici del World Trade Center, i la illa de Sentosa.
Es com la reforma del Port de Barcelona, pero a lo bestia. No m'extranyaria que la reforma del Port s'hagués inspirat en la de Singapur. Des de tant amunt és pot veure perfectament el port de mercaderies i creuers.
Singapur va ser una creació anglesa, i tot el que feien tenia interés econòmic. Una de les coses a visitar són els Jardins Botànics. L'interés no era científic o cultural. Al segle XIX eren el lloc a on s'intentava aclimatar plantes rentables per cultivarles a la zona.
La riquesa de Singapur va començar quan un "explorador" anglés va treure ilegalment del Brasil, 7.000 llavors del abre del que s'extreia el cautxú, que fins llavors tant sols creixia de manera natural al Amazones.
Aquestes 7.000 llavors es van portar a Londres, als Kew Gardens, i tant sols van germinar 11, que es van portar a Singapur. Algunes es van plantar al Jardi Botànic, i altres a Malasia. Va ser el començament d'una industria fabulosament rica per el Sudest d'Asia, i desastrosa per al Brasil.
Ara la joia del Jardi sòn les orquídeas. Fins i tot és creen espècies per hibridació per homenatjar a dirigents polítics de visita, com aquesta que té el nom d'un antic dirigent de Namibia.
Singapur té xinesos, malais, occidentals i hindús. Els indis del nord son hindús, i els del sur són musulmans. En els mercats i llocs de menjar del carrer de Little India és pot veure per el que mengen i com ho fan.
Els carrers estan ja preparats per a la gran festa hindú del Deepavali, mentre que Orchard Road està ja preparat per el Nadal. En tots els llocs hi ha botigues xineses, que també celebren l'any nou xinés quan toca.
La coexistència entre cultures tutelada per un estat superprotector, el que s'ha anomenat "Estat cangur", porta a situacions originals com aquestes prohibicions al metro.
Entre les prohibicions hi ha la de portar "Durians", una fruita de molt bon gust i olor no molt agradable, pero molt apreciada per alguns xinesos i malais.
Tornar a Barcelona és un final d'etapa i mereix algunes reflexions.
Fa anys sentiem parlar dels "Tigres asiàtics". Korea, Taiwan, Hong Kong i Singapur. Ens semblava exòtic que racons del tercer món creixessin tant i estavem segur de que aspirarien a ser com nosaltres i fer les mateixes coses.
Ara el creixement, l'urbanització i absorvir la industria de tot el món, ja inclouen Xina, Malasia, Tailandia, parcialment la India i aviat Vietnam i potser Indonesia i la resta del Sudest asiàtic. L'Est i en Part el Sur d'Asia són el motor imparable d'un canvi que ens deixa molt descolocats.
Durant el viatge, tots els amics que m'escrivien eren pesimistes amb el que pasava a Espanya. També els diaris que seguia per Internet.
En aquesta crisi, ens protegim com podem els que ja tenim una edat, mentre que els que més la paguen són els joves.
El nivell de vida que poden tenir ara els nostres joves, ja és similar o inferior al que tenen molts joves d'aquets països d'Orient.
Viatjar com ho he fet, permet estar en contacte amb molts d'aquets joves orientals. Perqué també fan turisme, o perque utilitzen els mateixos albergs per projectes laborals o d'estudi.
Algunes xifres resum. Viatjant com ho he fet, el pressupost diari mitja és de uns 20-25€, incloent-ho tot menys coses especials, com submarinisme o entrada a la seu de la UNESCO.
Aproximadament 10€ per dormir, si es pot en alberg, en dormitori i amb WiFi, esmorçar, bona informació i posibilitat de conèixer gent interessant.
El menjar varia entre 2 i 9 € per dia, incloent la beguda, que sempre és aigua, té o, quan la religió ho permet, cervesa. El menjar xinés o hindú excel.lent, el malai e indonesi, és una versió simplificada dels anteriors.
Un pressupost baix en menjar i dormir no vol dir, en absolut, reduir en qualitat
Un pressupost baix en dormir et permet gastar en les coses que fas, perque per pujar als volcans o baixar als coralls s'ha de pagar i força.
El cost total dels 35 dies, uns 2.200€, incloent tots els vols i transports.
Més paissatges i activitats que monuments o museus. Volcans de somni, fons marins i postes de sols que no semblen de veritat. Alguns museus petits i agradables i l'únic memorable, el de les Cultures Asiàtiques, de Singapur.
Amb un anglés pràctic funciones molt bé. Amb els únics amb que no t'entens és amb els anglesos.
Pocs espanyols, i més castellà de Sudamèrica. A Espanya li falta molt per anar en la direcció en que canvia el món. Pocs viatgers, que no parlen anglés i dificultats per aprofitar les opcions laborals que el canvi en curs dona.
Segurament tot comença perque la nostra clase dirigent política no parla idiomes, no ha viatjat i no es sap explicar de manera que l'entengui algú d'un altre cultura.
Per explicarte de manera que l'altre t'entengui, avans l'has d'entendre tu.
A Doha, capital de Qatar, canvi d'avió. Directe Qatar a Barcelona. Alguns tornaven de treballar a Arabia Saudí. Empreses que hi fan projectes tècnics o de constucció. Un grup d'uns 20 que tornaven del Nepal, d'organitzar i participar en la "Everest Trial Race 2012". 6 dies fent una cursa per per camins en la regió de Everest. Entre 2.000 i 4.100 metres. 12.500 metres de pujada. 18 participants, 3.000 € d'inscripció que inclou tots els vols, una durada del viaatge de 14 dies incloent els 6 de la cursa.. Fins a 100 persones mobilitzades entre organització, portejadors i participants. Es el segon any que és fa i ho organitza una agencia de trekking de Barcelona.
El Kinavalu i el Rinjani hi haurien fet bon paper, encara que jo hi vaig anar a ritme més pausat. El meu pressupost total dels 35 dies ha sigut aproximadament 2.500 €.
Com sempre. Cada viatge és una etapa del següent. Ha sigut una entrada en la complexa regió del Suidest d'Asia, la tercera regió més poblada del món, encaixonada entre Xina i la India, que són les dos més poblades. Gent estupenda, espais i naturalesa inolvidables i països que cal coneixer per poder-te fer una idea dels canvis que està tenint el nostre món.
El millor d'un viatge sempre és obrir horitzons per conèixer altres llocs.
Molt bo, tot plegat.
ResponEliminaQuin serà el teu nou destí? ;-)