Calama és un altre oasi en mig del desert d'Atacama. En lloc de turistes te miners. Al cantó hi ha la mina de Chuquicamata, la mina de coure a cel obert més gran del món, que representa el 25% de les exportacions xilenes. San Pedro de Atacama està ple d'agències turístiques i Calama de puticlubs.
La majoria de locals que serveixen alcohol a Xile, no ho poden fer sinò menges alguna cosa. Uns pocs tenen llicència per vendre alcohol sense menjar, així que era inevitable que per prendre una cervesa després de sopar acabés en un puticlub.
En canvi, al Centro Cultural Vicente Hidobro anunciaven una tertúlia sobre les eleccions presidencials a Xile, i vaig entrar-hi. Érem 7, la beguda era té, i la meva edat per sota de la mitja. Les eleccions presidencials del passat diumenge han sigut les primeres de la història de Xile en que no era obligatori votar. Ha guanyat Michele Bachelet, encara que caldrà una segona volta a mig Desembre. Però l'abstenció entre els joves ha sigut enorme. Els meus companys de tertúlia, tots vells activistes, ho tenien clar. Els joves tenen massa "flojera" i correspon als pares i l'escola educar el seu sentit cívic. Eren dels que acaben parlant dels seus fills en lloc de parlar de la seva mare. Tiren en cara als joves que tan sols es prenguin seriosament els temes de l'educació i universitat.
Es veu que a Xile tenen una constitució del final del pinochetisme, que requereix de majories grans per canviar temes d'educació, fiscals, etc... M'han preguntat varies vegades com ho veia tot, i els hi ha agradat molt totes les semblances que he fet amb els canvis a Europa. Començar amb "yo también me eduqué en una dictadura" ens apropava molt.
Els problemes son similars a España. Rigidesa per introduir canvis socials i desengany de la joventut. En canvi Xile creix, no està envellit i és encara una societat molt conservadora, que fa poc va legislar el divorci, encara no l'avortament i per primera vegada alguns candidats s'han declarat gais.
La regió és rica per la mina. Els conductors dels enormes camions de la mina guanyen 6.000$ al mes (hi ha 2 dones). El sou base dels miners, tots treballen amb màquines complexes, és de 1.500$. Entre els que treballen per Codelco, l'empresa estatal, i les subcontractades, són 30.000.
Tant moviment atrau comerciant xinesos. Uns compren el coure, la Xina és el primer client, i els altres venen de tot. Deuen estar molt arrelats. Una botiga al centre deia:"Importadora Jesus te ama", "Somos chinos calameños". Els restaurants xinesos es diuen "Chifas". En xinés "吃 Chi" vol dir menjar, i "饭 Fan" vol dir arròs.
Altre cop portada del diari local. Dos metges, una espanyola i un mexicà se'n van a casa seva per el boicot del col·legi de metges a reconèixer els seus títols. El problema és que els metges xilens volen anar a la capital i els hospitals locals no tenen prou metges, però els col·legis de metges no volen competència.
Xile és poc més barat que España. A Calama no hi ha hostels. He dormit en un hotel de pas, amb parets de cartró i bany compartit, per 10€. Un cafè val 1€ i sopar entre 5 i 15€. El colectivo costa 0.3€.
La mina és impressionant. El pou a cel obert té 4 x 2 km i 630 m de fondària. Allende va nacionalitzar el coure i Pinochet no es va atrevir a desfer-ho. De fet son tres enormes mines alineades que exploten una veta de mineral de coure molt gran, molt fonda i de poca riquesa. Rés a veure amb la mina de Potosí, que quasi exhaurida, encara s'explota a mà, amb la tecnologia de la Colònia, que era la dels romans, però amb dinamita i alcohol.
A Chuqui les mesures de seguretat són molt altes. Els visitants amb casc, màniga i pantalons llargs, sabates fortes i lluny de les zones de risc. L'any passat va ser el de menor accidentalitat tot i que van morir dos miners.
El mineral s'extreu del fons de la mina, amb enormes camions es puja fins a la superfície en un recorregut d'una hora i es porta a la fàbrica contigua que el tritura, selecciona els fragments més rics, el fon i per electròlisi el converteix en làmines de 140kg i 99.99% de puresa. Com que en un desert l'aigua és el més escàs, es recicla tota la que es pot.
Els camions circulen per l'esquerra, com els vehicles de la Carretera de la Mort, entre la Paz i Les Yungas. Això es fa perquè el conductor tingui millor visió de la pendent en la que circula.
Els miners vivien en un poblat que es va començar a construir l'any 1.900, per els primers propietaris, els germans Guggenheim. Ara el poblat està buit, per el risc de contaminació degut a la fàbrica propera. Tots els miners viuen a Calama. Aquesta placa commemorativa del tancament del poblat dona idea del múltiple origen dels xilens. Bachelet, Poniachik, Pollak, Jarra, Gibert...
En una mina a cel obert en que s'explota una veta vertical de mineral, la majoria de la pedra que es treu es per estabilitzar un con cada cop més fons. L'únic mineral útil està al fons. La previsió es seguir explotant amb galeries subterrànies i cintes per transportar el mineral, en lloc de camions.
Sembla que hi ha coure per més de cent anys. La por és que baixi la demanda per l'aparició de materials derivats del carboni, com el grafè, que puguin ser mès adequats per l'industria electrònica. L'industria del coure vol promoure altres usos basats en les propietats antimicrobianes del coure, tant en construcció com en medicina.
Escric aquest resum des del bus, 20 hores fins a Santiago, sortint del desert i per la Panamericana.
En canvi, al Centro Cultural Vicente Hidobro anunciaven una tertúlia sobre les eleccions presidencials a Xile, i vaig entrar-hi. Érem 7, la beguda era té, i la meva edat per sota de la mitja. Les eleccions presidencials del passat diumenge han sigut les primeres de la història de Xile en que no era obligatori votar. Ha guanyat Michele Bachelet, encara que caldrà una segona volta a mig Desembre. Però l'abstenció entre els joves ha sigut enorme. Els meus companys de tertúlia, tots vells activistes, ho tenien clar. Els joves tenen massa "flojera" i correspon als pares i l'escola educar el seu sentit cívic. Eren dels que acaben parlant dels seus fills en lloc de parlar de la seva mare. Tiren en cara als joves que tan sols es prenguin seriosament els temes de l'educació i universitat.
Els problemes son similars a España. Rigidesa per introduir canvis socials i desengany de la joventut. En canvi Xile creix, no està envellit i és encara una societat molt conservadora, que fa poc va legislar el divorci, encara no l'avortament i per primera vegada alguns candidats s'han declarat gais.
La regió és rica per la mina. Els conductors dels enormes camions de la mina guanyen 6.000$ al mes (hi ha 2 dones). El sou base dels miners, tots treballen amb màquines complexes, és de 1.500$. Entre els que treballen per Codelco, l'empresa estatal, i les subcontractades, són 30.000.
Xile és poc més barat que España. A Calama no hi ha hostels. He dormit en un hotel de pas, amb parets de cartró i bany compartit, per 10€. Un cafè val 1€ i sopar entre 5 i 15€. El colectivo costa 0.3€.
A Chuqui les mesures de seguretat són molt altes. Els visitants amb casc, màniga i pantalons llargs, sabates fortes i lluny de les zones de risc. L'any passat va ser el de menor accidentalitat tot i que van morir dos miners.
El mineral s'extreu del fons de la mina, amb enormes camions es puja fins a la superfície en un recorregut d'una hora i es porta a la fàbrica contigua que el tritura, selecciona els fragments més rics, el fon i per electròlisi el converteix en làmines de 140kg i 99.99% de puresa. Com que en un desert l'aigua és el més escàs, es recicla tota la que es pot.
Els camions circulen per l'esquerra, com els vehicles de la Carretera de la Mort, entre la Paz i Les Yungas. Això es fa perquè el conductor tingui millor visió de la pendent en la que circula.
Escric aquest resum des del bus, 20 hores fins a Santiago, sortint del desert i per la Panamericana.
Publicado con Blogsy
Crec que el coure del nostres fils electrics a les nostres llars a Barcelona prové de Xile. M'ho va dir no men recordo qui. El cas és que a una part de la Humanitat li arriba la llum i la electricitat amb coure xilé. Tot està conectat. I jo ara des de Barcelona em conecto amb tu :-)
ResponElimina