La revista "Economist" te una aplicació gratuita que és diu "World Figures". Entre les dades i rankings, hi ha el de les ciutats més i menys habitables.
Entre les menys habitables, Colombo té el 12è lloc del món.
Dhaka, a BanglaDesh és la menys habitable i Melbourne la que més.
Em sembla exagerat, perqué Colombo te racons macos.
Pettah, el barri cèntric, musulmà i pobre en que jo estava, com el Raval, te la seva gràcia i la seva mesquita, que és la més gran de Sri Lanka.
A la caiguda del sol, el millor és passejar al cantó del Oceà Indic i sopar a algun dels xiringuitos de platja.
La barreja de marisc fregit amb olis locals, espècies i pastes d'arrós és molt bona, encara que per pendre una cervesa calgui esperar a anar al vespre a la zona dels hotels cars.
Seguint amb estadístiques, la renda per càpita de Sri Lanka, és un 50% més alta que la de la India, però la meitat que la de Thailandia.
El païs té potencial i amb la pau està creixent molt, però encara està lluny dels altres. Li falta la cultura emprenedora xinesa que ha estat en tots els grans èxits de creixement econòmic asiàtic.
De fet Sri Lanka rep al any 4 milions de turistes. La India en rep 6, però un té 22 milions de persones i l'altre 1.000.
Potser això és més per l'etern potencial sense materialitzar de la India.
De fet és posible que els visitants per turisme mèdic, alguns milions que venen per el cost reduit i el prestigi de moltes operacions, superin als turistes tradicionals, que a més están concentrats en les conegudes ciutats del nord.
Per anar de Colombo a l'interior de la illa, el millor és el tren. Un deliciós tren colonial que va serpentejant per guanyar altitut, i que travessa camps d'arrós i boscos densos.
Al interior de l'illa, hi ha les plantacions de la segona fon de riquesa després del turisme. El té representa el 15% de la renda del païs. Els anglesos el van introduir des del nord de la India, per veure si les condicions eren bones i va ser un èxit.
Un escocés, que es deia Lipton, es va fer d'or. Va convertir la botiga dels seus pares a Glasgow en una cadena de 300 botigues a Anglaterra. Com que el té era el producte més rentable que venía, per estalviarse els majoristes de té de Londres, va obir una plantació a Sri Lanka. Una de les maneres en que es va gastar els guanys, va ser creant una copa internacional de futbol per països, la Thomas Lipton Trophy, que va precedir en 21 anys a la Copa del Món.
Kandy, el final de l'etapa d'avui, és un lloc agradable amb un gran llac i un temple que guarda la reliquia més preciada de Sri Lanka. Una dent de Buda que algú va rescatar de la seva pila funeraria.
Altres religions tenen relíquies com sang de San Genaro, braç incorrupte de Santa Teresa o Sant sudari. Del budisme deia Einstein que és la pràctica religiosa més compatible amb la ciència moderna, però la relíquia de la dent i la veneració que se'n fa, iguala a les altres religions.
La dent no es pot veure, està en una urna en forma de stupa en una sala tancada, que s'obra tres cops al dia per a que els fidels, i els turistes, puguin veure, la urna, de lluny.
Però per a ferse una idea de la importància, la decoració corresponent són banyes d'elefant, que també son dents.
En un museu del budisme anexe, hi ha una reproducció de la dent, que sembla molt normal.
La dent és miraculosa. Els portuguesos, per acabar amb les supersticions, dels altres, la van robar el 1600, la van portar a Goa i formalment la van destruir. Però els monjos de Sri Lanka van dir que la robada era una copia. Fa uns anys, els terroristes dels Tigres Tamils van fer un atemptat amb camió bomba al temple. Van fer moltes destrosses, van matar a 16 persones, pero la dent, intacta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada