Una muntanya amb una petjada d'Adan, Buda, Shiva o Sant Tomas.

A Sri Lanka saben vendre als turistes millor que a la India. A l'estació de Colombo, a peu dret i amb unes llibretes manuscrites de bones referències de clients anteriors, m'oferien el que volgués. Finalment, i a meitat de preu el segon dia, vaig contractar un conductor per la part de muntanya. Els autobusos locals, divertits, lents i suicides no em permetien fer el que volia en tants pocs dies.


Vaig sortir de Kandy amb en Janita, cap a Dalhouse, al peu del Adam's Peak, de 2.243m i la muntanya més emblemàtica de la illa.
Aquest és el nom anglés de la muntanya. Té més noms en cada llengua i en cada religió, com també te moltes explicacions per a la suposada gran petjada que hi ha al cim. La versió més acceptada és que es d'Adan quan va tocar la terra expulsat del Paradís, però altres diuen que és de Buda, Shiva o Sant Tomàs que és el suposat primer cristianitzador de l'illa.


El camí és una meravella, que ens porta per carreteres cada cop pitjors i més estretes, de 600 a 1.300 metres.
Al guanyar alçada, els boscos canvien en plantacions de té. La planta del té és un arbre petit, semblant a la vinya, que cal podar cada pocs anys, i del que dones amb sacs a l'esquena en tallen les fulles adequades per a fer la infusió.


Les plantacions son terrenys en pendent, amb camins entre les plantes, i que tenen un antic edifici de dos plantes en que es feia el secat i embalatge. Molts dels treballadors son encara "Tamils de les plantacions", molt pobres i d'un estatus inferior als Tamils del nord, propietaris de la seva terra i en alguns períodes reis de la illa. Els de les plantacions van venir com a mà d'obra barata al començar a plantarse té. El sou depén de la quantitat de té que es recolecta, però és d'uns 2€ al dia.


Com que ara quasi no hi ha turisme internacional, totes les converses son amb locals. La profunditar de la conversa està limitada pel nivell d'anglés, i quasi sempre inclou, en els dos sentits.
D'on ets i a on vas?
Viatges sol?, De que treballes?, i la teva dona i els teus fills?.
Sempre responc, i després faig la mateixa pregunta, que rep una resposta detallada e interessant.
L'esport dona per poc, a part de la constant felicitació perquè Sri Lanka va guanyar el mundial de Cricket del 1996. Si hi ha nens tot és més fàcil.



En Janita és el meu xòfer i parla un anglés que permet anar més lluny en la conversa.
Està casat i te una filla de 2 anys. Viu a casa del sogre pero el pare els hi ha regalat un terreny a on es vol fer una casa.
El Suzuki Maruti en que viatgem costa 16.000€, que es el mateig que creu que li costarà ferse la casa. De tres habitacions amb un bany.


Es molt optimista, perquè com a conductor guanya menys de 200€ al mes, i encara que jo li dongui una bona propina no serà suficient. Abans treballava a Unilever com a repartidor i guanyava una mica més com a fixe, però li agrada més el turisme per tractar amb gent diferent cada vegada i no tenir un jefe estricte ni productivitat.
La cadena comença amb un espabilat buscant clients a l'estació de Colombo, un mòvil i quatre xòfers, amb els cotxes que lloga algú a Kandy. Telèfons de llocs per dormir a on vulguis, un cap a cent per hora i una llibreta plena de referencies positives.


A Dalhouse estic en un hotelet còmode amb altre families de Sri Lanka. Com que és cap de setmana, aquesta nit, entre 2 i 3h. crec que serem molts pujant la muntanya per un camí plé d'escales.
Una antiga planta de procés de te, preparada per pelegrins, te el premi de lloc més destartalat i barato. Es dorm a terra i pot sortir per menys de 1€. Es convenient banyarse ritualment al riu abans.


A les 3 del matí començo a caminar. 1000 metres de desnivell i 7 kilometre amb moltes escales. Han seguit arribant autobusos tota la nit i la desfilada de pelegrins muntanya amunt no s'atura. Hi ha gent de totes les edats i criden l'atenció les senyores molt grans i els pares amb els bebes a coll. Sorprén que ni ha molts que ja baixen. Son els que han pujat a mitja nit.


L'únic problema és que plou. Es el que toca, perque ara comença el montsó del suroest, però dura tota la pujada i baixada, fins a quarts de nou.
A dalt del cim hi ha un temple amb una cua esgarrifosa, que comença molt avall. La pluja augmenta i fa vent. A més cal treure les sabates. Fent un acte de fe, em crec que la extranya forma de la roca és el peu de Buda i jo dono per fet. De foto al cim, ni parlarne, seria exposar el iPad a condicions límit i al morem potser faig caure algú.


Aquest diumenge, la majoria dels 22 milions de Srilankesos i els 40 turistes de temporada baixa, han decidit anar tots al Adam' Peak.