La Geografia de la India no va afavorir mai la unificació. Un territori amb moltes costes i rius que s'allunyen entre si, i moltes divisions internes. Dràvides i indoeuropeus, castes, musulmans e hindús, i aixì fins al infinit.
Qui millor va aprofitar això van ser els anglesos.
A Mysore regnava una dinastia que era la clau d'un territori molt extens fins als mars del Est i Oest. Anglaterra, i més concretament la Companyia Britànica de les Indies Orientals, perque quedés clar quins eren els interesos britànics, va derrotar als Marajàs que li van plantar cara i va deixar viure en una bombolla de luxe als que l'obeïen.
Un dels servidor fidels de la Corona anglesa, va ser el Coronel Wollesley, posterior Duc de Wellington i vencedor de Napoleó a Waterloo.
El fastuòs palau de Mysore n'és un exemple. De totes maneres savien guanyarse l'adhesió popular.
Quan es va crear la India independent, al 1947, la reorganització del sur en estats federats segons idiomes va representar relegar als Marajàs. Però el de Mysore va ser anomenat governador del nou territori.
Més interessants són els mercats. Al de Mysore les especialitars son el sàndal i els colorants per rituals.
Les lleis de la India combaten la discriminació per castes, però és un tema que surt constantment. A on és més dificil d'erradicar és als matrimonis entre castes de diferents nivells.
Grups organitzats de partits polítics de castes intermitges han atacat i destruit poblaments de dalits o intocables prop de Pondicherry. L'argument és que joves dalits, amb motos i jaquetes de cuiro, prometen matrimoni a noies de castes intemitges, i que tot això del matrimoni per amor es una estratègia per obtenir les dots de les seves famílies.
Pondicherry era un territori ocupat per França fins que amb la creació de la India es van retirar. Potser van ser els francesos qui van introduir això del matrimoni per amor.
Es una zona del estat de Tamil Nadu, a on ja governa un partit nacionalista Tamil dràvida. Aquest subpartit de les clases intemitges veu en això una oportunitat.
Demana l'abolició de les lleis que discriminen positivament als intocables i pujar l'edat legal de matrimoni perquè els adolescents no puguin decidir.
Paralelament a Delhi hi ha manifestacions de musulmans que demanen que les lleis de discriminació positiva de les minories també els hi contin a ells i que tinguin reservats el 30% dels empleus públics.
Es un païs que no ho te gens fàcil, malgrat els progressos dels darrers anys.
Als intocables, les castes més altes, que eren totes les altres, no els podien tocar. Suposo que per això, és un signe de progrés que tothom és doni la mà. Especialment al extranger, que normalment soc només jo. Crec que he donat la mà a la meitat del mil milió d'indis. I amb molts m'hi he fotografiat. Si m'en canso, diré que Catalunya és una secta d'intocables.
Al sur de la India m'han ofert de tot, però em sorprén el molt que m'ofereixen marihuana a Mysore. Sembla ser que és una planta que creix molt bé en el clima local, i que en algunes tradicions del ayurveda, la filosofia i pràctica de la salut tradicional de la India, s'utilitza l'oli que s'en treu.
Això fa que a pesar de que el consum de totes les drogues està prohibit a tota la India, en algunes ciutats concretes, el "Bhang", que és aquest oli de la marihuana, és d'ús legal. Acaven tenint una certa confusió entre centres ayurveda i "Cofee shops".
Als indis no sel's veu gaire tristos, i crec que la causa és la intoxicació d'estètica Bollywood. Hi ha centenars de canals a la televisió, en totes les llengües locals, però tots donen cricket o balls Bollywood. No sé veure la diferència entre els anuncis i el contingut, perqué tot té el mateix ritme. Amb l'estat d'ànim que hi ha a España, potser cal que la roda de premsa del govern dels divendres és dongui en plan Bollywood.
En Chema, desde Barcelona, em fa arribar informació sobre Amin Sheikh, un noi del carrer de Mumbai, que ara està a Barcelona, ha escrit un llibre sobre les seves dures vivències i el seu optimisme. Ens hem posat en contacte per mail, però no ens podrem veure els propers dies a Mumbai perquè ara està a Barcelona. Potser ens hi veurem al Juny.
En aquest viatge, 7 de les 34 nits les hauré passat viatjant. La més dura ha estat el bus de Mysore a Goa.
620 kilometres en 14 hores nocturnes. En les rutes entre ciutars grans hi ha autobuses amb llitera, però no en aquesta. La gràcia són les amistars que es fan. El pitjor el mal de tots els muscles del cos. Per anar de Goa a Mumbai intentaré fer-ho en llitera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada