A Goa arriben 1.40.000 turistes russos al any.
No ho he escrit malament. Els hindús van crear l'aritmètica moderna, amb l'invent clau de la xifra zero. Utilitzen també el "lakh", que equival a "cent mil". Per això escriuen 1.40.000.
No he vist als turistes russos perquè la seva temporada acaba al maig, però el govern indi, que tenia molt bones relacions amb els països de l'antiga URSS, els hi facilita el viatge amb un visat a l'arribada a l'aeroport. Com tothom, intenta mimar als turistes de països nou rics.
Viatjar en autobús amb llitera és divertit i còmode. La llitera és per dos i es va definir el seu tamany quan els indis eren baixets i prims. Ara segueixen baixets però no prims, al menys els que viatgen. La llitera era massa curta per a mi i massa estreta per al company de llit que em va tocar. Semblavem "El Gordo y El Flaco". La seva solució era empenyem a mi per ferme caure desde el segon pis. La meva solució era clavar peus i cap a la llitera per no caure. No hi ha com compartir llit amb algú per a coneixer gent.
Per mi, el més còmode, la llitera de tren, després la d'autobús, després l'avió i després la cadira de bus.
De nou a Mumbai. La ciutat dels somnis, a on moren cada any 500 persones caient dels vagons dels trens locals. Com Manhattan, una illa conectada a la resta del territori per molt pocs ponts, perpetuament colapsats. Però que cada dia fa el miracle de que centenars de milers de persones venguin al carrer els seus products transportats cada matinada. Hi ha més densitat de venedors de cocos que bars a Barcelona. Cada un te més de 100 cocos. Imagino centenars de milers de cocos entrant cada nit a Mumbai.
Estic al Traveller's Inn, que em va semblar dolent en arribar i ara em sembla perfecte. A la India, al menys al Sur, quasi no hi ha els albergs habituals de viatgers, amb sala comú, dormitoris i WiFi.
Aprofito les ultimes hores per algunes coses pendents de veure.
Una exposició sobre la pintura de Rabindranath Tagore, el Nobel de literatura bengalí. A la India el referent moral es una persona austera, culta, oberta a totes les religions i preocupat per el desenvolupament social de les persones. Tagore, Gandhi, Sri Baba o Vicente Ferrer s'adapten a aquest patró.
Els intelectuals actuals reflexen la major complexitat de la societat india. Amartya Sen, Premi Nobel d'Economía, Salman Rushdie o Arundathy Roy, són ateus, malgrat els seus origens hindús, musulmans o cristians siris, i són participants actius en els debats sobre el paper dels estat, canvi climàtic o evolució de la democràcia.
Les noves ideologies han entrat a la India rebutjant les castes. Budistes, Islam, Cristians, Comunistes. Aquest es també un punt comú de la modernitat. Com en la democràcia, això al menys ja està reflexat en les lleis i ara cal que poc a poc es compleixi.
El 33% dels hindús viuen amb menys de 1.25 $ al dia, el que es considera el límit de pobresa, i el 69% amb menys de 2 $. La gran majoria són "dalits", altres castes baixes o minories. Segons dades del 2010 del Banc Mundial. Tots els estats del sur en el que jo he viatjat tenen uns ratios millors que la mitja de la India. Els pitjors estats son els del Nord i Oest.
Aquestes xifres terribles han disminuit molt en els darrers anys, però no tant com ho han fet en altres països d'Asia.
En el cantó més positiu, a l'India cada any, 40 milions de persones s'incorporen a la classe mitja.
La Bahía de Mumbai és inmensa. A la Illa d'Elefanta, a una hora en vaixell de Mumbai, hi ha una serie de coves del segle IIIaC al IIIdC. El que és més remarcable es el caos en l'abordament dels molts barcos que hi van. La manera amb que tothom hi puja i la manca de barreres per a que tothom vagi d'un cantó al altre, ajuda a entendre perqué tant sovint hi ha vaixells de passatgers que s'enfonsen.
Com que el motor treu molt fum, m'ho miro amb el que sembla que és el mecànic. Té 22 anys i acabem molt amics.
Finalment em pregunta si jo em vaig casar per amor o per acord entre families. "Love or agreement marriage?". Li aclaro que per amor i li pregunto que com es vol casar ell. Riu i em diu que el seu pare li ha dit que si es casa per amor el mata. És un noi amb món. Sembla bon mecànic, ha treballat a Dubai i aviat anirà a treballar a Singapur. Com tots els nois indis que poden fer-ho.
La despedida és una caminada pels mercats de Mumbai. Una extensió enorme, amb mesquites i temples hindús, protegits per soldats armats per la història de conflictes entre les dos comunitats. Entrar en els mercats de carn et confirma en recents conviccions vegetarianes. Al menys a Mumbai.
El carrer en els inmensos barris dels mercats és una fàbrica. Recorda al slum Dharavi, però dos esglaons més amunt. Cotxes que ja no funcionen, desmontats per peces, portades a llocs en que venen tubos d'escape, o engranatges de canvi de marxes, o el que sigui. Molta gent cosint i fabricant tot tipus de peces de roba.
Informacions per a futurs viatgers.
El tren molt bé, però dificil de reservar. Cal utilitzar la "Tourist quota", però es dificil i sovint cal 3 o 4 dies d'antelació. Per als indis, reservar tres mesos abans i estar en llista d'espera és normal.
El bus és molt flexible. N'hi ha molts i de moltes categories. Per rutes que no siguin entre ciutats grans, l'oferta és més limitada e incòmoda.
El menjar excel.lent. He passat del "No spicy" al "No sugar". Un cop el bilió de bactèries que tenim al nostre sistema digestiu s'acostumen a la nova dieta, i això pot ser un parell de setmanes, tot perfecte. Pots menjar per 50 cèntims en un xiringuito de carrer, per 1 1/2€ en el menjador de les parades nocturnes de buses, per 4€, molt bé, en un restaurant. A restaurants occidental només hi he anat a Mumbai, uns 10€. Cerveses apart, perquè sovint no en tenen i son cares. L'aigua embotellada. 0.35 € el litre.
Dormir sempre sota d'un ventilador. T'hi acostumes i no n'he vist caure cap. Entre 7 i 15€. Es pot trobar més barat i car, però ja no he probat. Si es viatja amb parella, es més barat, perquè moltes habitacions ja son dobles.
El gran canvi de la India son les comunicacions. ATM per tot arreu, bona cobertura de mòvil, aconsello comprar una tarja de prepago local. Si et truquen per Skype desde casa al número local, pot costar 1€ per hora, tant per al que truca com el que rep la trucada.
Televisions per tot arreu, molt més que clavagueres. El WiFi escàs i dolent. Als ciber no tenen cascos per Skype. No aconsello reservar per Internet. Quasi mai hi tens bon accés. Es molt millor telefonar i reservar a alguna de les sugerències de la Lonely Planet o d'algún viatger anterior.
En temporada baixa i al Sur, sovint no coincideixes amb altres viatgers. Socialitzes amb families hindús que aprofiten les vacances escolars, o amb els indis que parlen anglés i no et volen vendre rés. Sempre trobes algú que parla anglés, i en general no saben rés d'España. Si ja vas de viatger "Solo", ja hi estàs preparat.
El pressupost total aproximat és uns 30€ diaris, incloent dormir, menjar i viatges no avió. Amb avions, el total pels 35 dies és poc més de 2.000€.
No he fet gaire distinció entre India i SriLanka. Els elements són els mateixos (llengues, religions, menjar), encara que les proporcions varien.
A mitja nit, en poques hores de vol, a Zurich, unint dos de les ciutats més diferentes del món, i dimarts al matí a Barcelona.
Un gran viatge, i com tots, una etapa per al següent.
Carai, estic enganxadíssim, a més, sent-ho la teva veu m'entres llegeixo i aixo ho fa mes real.
ResponEliminaQuantes anècdotes i gent coneguda, d'això en dic un viatge en primera línia.
Salutacions i esperant una altre continent, aquesta vegada al youtube, així podrem veure el desgast del homo sapiens sapiens "in situ" ;)