Segurament aquest sentit practic i organització es el punt fort que te la Xina. Kunming es la capital del Yunnan. Esta a 1600 km de Guanzhou i 24 hores en tren. Hi ha tres trens diaris i varies cues força llargues per comprar billets. Tots els trens van plens i les cues molt rapid.
Hi ha tres tipus de bitllets. El de seient que costa 24€. El de llitera dura que costa 40€ i el de llitera tova que costa 60€. Totes les lliteres son toves, pero en la "dura" hi ha 6 persones per compartiment i no te porta. La tova te 4 persones i porta. El preu també varia segons l'alçada de la llitera. Com mes altes mes barates. Aquest dijous marxo en direcció a les estribacions del Himalaia.
Guanzhou, l'antic Canton, fa honor a la seva tradició. Es la capital de la regio que ha modernitzat la Xina i alhora es una ciutat molt tradicional en que pots menjar brochetas d'escarbats gegants i escorpins, o comprar en el mercat de medicines tradicionals cavallets de mar o penis i banya de cervol. Sembla ser que això son afrodisiacs. Fins i tot venen miniatures gravades en el que diuen que son banyes de mamut o dents de hipopòtam.
Els antics barris colonials s'han conservat força be, com la illa de Samien, a la que accedeixo des del Alberg en un ferry sobre el immens riu de les Perles.
Hi trobes molts expatriats. Mes que turistes. Moltes empreses de "Trading" s'hi han establert. Fan d'intermediaris entre empreses de Europa que volen comprar i que els hi fabriquin a la Xina productes segons les seves especificacions. Cal també ocupar-se de que la qualitat i producte es el que demana el client abans d'autoritzar i gestionar l'enviament. Algunes funcionen amb un parell d'europeus que en son els propietaris, una vintena d'empleats xinesos i algun becari del pais europeu, que aixi acumula experiència encara que no cobri. En molts casos es repeteix un modus de vida molt colonial, amb desconeixement de la cultura local i un nivell de vida que la caiguda de marges i el fet de que moltes empreses comencen a tenir una relació directa ja no permeten.
Occident compra a la Xina molt mes del que li vent, com ja va passar fins que Occident va descobrir que li podia vendre Opi, i en nom de la llibertat de comerç va començar dos guerres. Posats a pensar en tòxics, potser caldria vendre-li a la Xina la idea de les segones residencies a la costa i les hipoteques regalades per a poder comprar-les!!.
Em sembla que els xinesos estan prenent nota amb detall de quines son les coses del nostre estil de vida dignes de ser imitades, i quines son les que cal estalviar-se.
Hi ha tres tipus de bitllets. El de seient que costa 24€. El de llitera dura que costa 40€ i el de llitera tova que costa 60€. Totes les lliteres son toves, pero en la "dura" hi ha 6 persones per compartiment i no te porta. La tova te 4 persones i porta. El preu també varia segons l'alçada de la llitera. Com mes altes mes barates. Aquest dijous marxo en direcció a les estribacions del Himalaia.
Guanzhou, l'antic Canton, fa honor a la seva tradició. Es la capital de la regio que ha modernitzat la Xina i alhora es una ciutat molt tradicional en que pots menjar brochetas d'escarbats gegants i escorpins, o comprar en el mercat de medicines tradicionals cavallets de mar o penis i banya de cervol. Sembla ser que això son afrodisiacs. Fins i tot venen miniatures gravades en el que diuen que son banyes de mamut o dents de hipopòtam.
Els antics barris colonials s'han conservat força be, com la illa de Samien, a la que accedeixo des del Alberg en un ferry sobre el immens riu de les Perles.
Hi trobes molts expatriats. Mes que turistes. Moltes empreses de "Trading" s'hi han establert. Fan d'intermediaris entre empreses de Europa que volen comprar i que els hi fabriquin a la Xina productes segons les seves especificacions. Cal també ocupar-se de que la qualitat i producte es el que demana el client abans d'autoritzar i gestionar l'enviament. Algunes funcionen amb un parell d'europeus que en son els propietaris, una vintena d'empleats xinesos i algun becari del pais europeu, que aixi acumula experiència encara que no cobri. En molts casos es repeteix un modus de vida molt colonial, amb desconeixement de la cultura local i un nivell de vida que la caiguda de marges i el fet de que moltes empreses comencen a tenir una relació directa ja no permeten.
Occident compra a la Xina molt mes del que li vent, com ja va passar fins que Occident va descobrir que li podia vendre Opi, i en nom de la llibertat de comerç va començar dos guerres. Posats a pensar en tòxics, potser caldria vendre-li a la Xina la idea de les segones residencies a la costa i les hipoteques regalades per a poder comprar-les!!.
Em sembla que els xinesos estan prenent nota amb detall de quines son les coses del nostre estil de vida dignes de ser imitades, i quines son les que cal estalviar-se.
Doncs la veritat, la tònica del blog (personalment) m'agrada. Felicitats per aquesta iniciativa.
ResponEliminaSalutacions.