Kanding es la frontera entre el mon tibeta i el mon Han.
S'hi arriba despres de 14 hores, en un bus en que tant sols es parla tibeta, i en que per socialitzar amb els altres passatgers he de dir: "Tashi Dele" amb la ma esquerra baixada i ensenyant la palma.
Al bus amb el que es marxa de Kanding, 8 hores fins a Chengu, tant sols es parla mandarin. Les primeres 6 hores i 150 kilometres son per una carretera amb paissatges meravellosos, que donen acces a unes geleres amb cim de mes de 7000 metres.
Encara es la Xina rural. Es para en un lloc en que hi ha unes senyores que preparen menjar amb un Wok original. A la barraca indicada com a lavabo, tres espais sense porta i separacio per un muret de 50 cm. Un reguerot ple de porqueria que comunica els tres espais. A cada canto un passatger ajupit. En mig del concert, un fuma un cigarret i l'altre menja una poma. Els autobusos i camions s'acumulen en la estreta carretera. Aixo no ho he pogut fotografiar.
La segona meitat del cami porta a la Xina moderna. Autopista, 150 km en dos hores. Chengdu, la capital de Sichuan i dels Pandes.
Una moderna ciutat de mes de 10 milions d'habitants. He vist dos grans botigues de Zara, amb preus mes cars que a España.
Hi ha el topic de que les ciutats del interior a la Xina son aburrides i lletges. No m'ho sembla. Kunming, la capital del Yunnan era molt agradable, i Chengdu tambe.
El conaixement del terreny ja em permet fer un dinar molt bo per el equivalent a 1€ en un dels menjadors de carrer. Al sopar, amb el meu amic Lee, un xines de Kuala Lumpur que treballa en la informatica a Pekin, perque la seva dona es d'alla. Hem tirat la casa per la finestra. 2€ cada un per tres plats a compartir amb totes les gradacions del picant. El mes dur es la cervesa xinesa, feta amb aigua carbonada i poca graduacio.
A la foto en Lee amb en Mao. El texte dona la benvinguda als participants en un congres de biomaterials per medicina. Ningu parla be de Mao. De fet ningu parla de Mao.
Chengdu te molts parques, pero costa trobar-hi llocs tranquils. Hi ha una dura competencia entre grups que ballen, karaokes i grups de balls regionals. Cada un intenta posar la musica mes fort que altre pero ells s'aclaren.
Els meus preferits son els que fan caligrafia al terra del parque, amb uns pincells que tenen aigua. Els xinesos van desenvolupar els seus arts a partir de la caligrafia i aquests poetes que escriuen coses maques en la forma, encara que no n'entengui el significat, son d'admirar.
Ahir vaig haver d'enviar per mail un exercici del meu curs de xines a la UOC. Era una redaccio de 100 caracters escrits a ma i amb ordinador. Al veure com escriuen en aigua a la terra del parque, quasi em fa vergonya el que vaig enviar. Espero que em suspenguin.
S'hi arriba despres de 14 hores, en un bus en que tant sols es parla tibeta, i en que per socialitzar amb els altres passatgers he de dir: "Tashi Dele" amb la ma esquerra baixada i ensenyant la palma.
Al bus amb el que es marxa de Kanding, 8 hores fins a Chengu, tant sols es parla mandarin. Les primeres 6 hores i 150 kilometres son per una carretera amb paissatges meravellosos, que donen acces a unes geleres amb cim de mes de 7000 metres.
Encara es la Xina rural. Es para en un lloc en que hi ha unes senyores que preparen menjar amb un Wok original. A la barraca indicada com a lavabo, tres espais sense porta i separacio per un muret de 50 cm. Un reguerot ple de porqueria que comunica els tres espais. A cada canto un passatger ajupit. En mig del concert, un fuma un cigarret i l'altre menja una poma. Els autobusos i camions s'acumulen en la estreta carretera. Aixo no ho he pogut fotografiar.
La segona meitat del cami porta a la Xina moderna. Autopista, 150 km en dos hores. Chengdu, la capital de Sichuan i dels Pandes.
Una moderna ciutat de mes de 10 milions d'habitants. He vist dos grans botigues de Zara, amb preus mes cars que a España.
Hi ha el topic de que les ciutats del interior a la Xina son aburrides i lletges. No m'ho sembla. Kunming, la capital del Yunnan era molt agradable, i Chengdu tambe.
El conaixement del terreny ja em permet fer un dinar molt bo per el equivalent a 1€ en un dels menjadors de carrer. Al sopar, amb el meu amic Lee, un xines de Kuala Lumpur que treballa en la informatica a Pekin, perque la seva dona es d'alla. Hem tirat la casa per la finestra. 2€ cada un per tres plats a compartir amb totes les gradacions del picant. El mes dur es la cervesa xinesa, feta amb aigua carbonada i poca graduacio.
A la foto en Lee amb en Mao. El texte dona la benvinguda als participants en un congres de biomaterials per medicina. Ningu parla be de Mao. De fet ningu parla de Mao.
Chengdu te molts parques, pero costa trobar-hi llocs tranquils. Hi ha una dura competencia entre grups que ballen, karaokes i grups de balls regionals. Cada un intenta posar la musica mes fort que altre pero ells s'aclaren.
Els meus preferits son els que fan caligrafia al terra del parque, amb uns pincells que tenen aigua. Els xinesos van desenvolupar els seus arts a partir de la caligrafia i aquests poetes que escriuen coses maques en la forma, encara que no n'entengui el significat, son d'admirar.
Ahir vaig haver d'enviar per mail un exercici del meu curs de xines a la UOC. Era una redaccio de 100 caracters escrits a ma i amb ordinador. Al veure com escriuen en aigua a la terra del parque, quasi em fa vergonya el que vaig enviar. Espero que em suspenguin.
quan tornis de Xina i els hi expliquis el viatge en xinés tindrás l'aprovat del curs
ResponElimina