22 de maig 2012

Al pais dels Naxi manaven les dones pero ara mana el turisme

Lijiang es una encantadora ciutat antiga, perfectament conservada. De fet moltes parts de la ciutat antiga encara s'estan construint, vist l'èxit turístic.
Es un començament del Tibet i l'Himalaia. Esta a 2400 metres d'alçada, com Lhasa, i la muntanya que te al canto fa 5600 metres i te la primera neu que he vist. Les valls son molt obertes i no dona sensació d'alçada, encara que demà estaré a les gorges mes tancades de la Xina.


Pero el gran record de Lijang es el turisme. Moltíssims, i com sempre en un 99% xinesos. Recorda Venecia, encara que els canals son petits.


La etnia dominant, els Naxi tenen una religió que forma part de les tibetanes prelamaistes, i en teoria, conserven un sistema matriarcal i poliàndric que es quasi exclusiu de grups del Himalaia.
En el seu idioma, pedra + femeni, vol dir pedra molt gran. Pedra + masculi, vol dir pedreta. La dona es la que te la casa i les parelles que te son de pas. Es com una dona amb múltiples homes, i la línea femenina la que te el control del patrimoni.
Sembla que ara tot això queda reduit a una mena de sardanes que es ballen a la plaça central de la ciutat vella, en que tots els que van amb vestit regional son dones, i els turistes xinesos ballen i fan fotos.


No n'hi ha prou amb la cultura i la gent ha de menjar i anar al mercat. A la Xina pots estar segur de que esta fresc, perquè al mercat hi ha una basa en la que hi ha els peixos tels treuen amb una xarxa. Els pollastres estan vius, i si vols ja t'arreglaràs tu per matar-lo.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada