La garganta dels salt del tigre es una gorja de 4000 de fondària que fa el riu Yanktze al sortir del Tibet i entrar al Yunnan. Hi ha un cami que te la dificultat de un GR i que te molts albergs i poblats. El primer dia camino 6 hores fent un desnivell de 1000.
Al alberg i durant el cami es pot trobar gent de tot arreu.
Xinesos de Malasia, dos parelles de mes de 50 anys que han voltat per tot el mon i que van amb alguns cavalls petits.
Coreans de totes les maneres, grups grans, altres molt esportistes i parlant-me del corea "heroi de Montjuich" que va guanyar la maraton a Barcelona'92. Altres amb bicicletes que portaven la majoria del tems al cap.
Fins i tot una catalana, que treballa en el YMCA de Hong Kong.
Els mes interessants son els xinesos. Avui comparteixo alberg amb un noi xines, i bona part de la caminada l'he fet amb una nois xinesa que treballa com agent de trading per una empresa catalana. Portava una motxilla de la mitja marato de Granollers amb logo de La Caixa. El cost de fabricacio era 2€ per a 80000 unitats. Bosses de marques molt conegudes i cares, tambe 2€ de fabricació i guants també de primeres marques, 40 cèntims.
Es d'una ciutat que es diu Yiwu, un dels centres de fabricació a 2 hores de Shanghai. El seu jefe, català, per al que ella treballa com agent li ha comentat que la cosa esta malament a España i que agafi uns dies de vacances, i ho aprofita per viatjar per la Xina.
Ha estat per zones rurals del Yunnan i m'ha ensenyat indignada l'estat d'algunes escoles en pobles remots. Em sembla que no n'hi ha per ant, especialment després de venir d'Àfrica i d'haver-me educat en l'España dels 60s, pero esta ve que un motiu d'indignació sigui les desigualtats socials que son creixents a la Xina.
Al bus fins a Shangri-La, també assentat amb un altre noia xinesa, que ha recorregut quasi tot el pais, i que parla francament de les opinions dels joves sobre el pais, sobre la caiguda espontània de la natalitat en les ciutats per el paper de les dones. Sorpren la llibertat amb que et parlen de temes que creies que ningú s'atreviria a tocar, i el rigor amb que ho fan.
Un acudit que circula parlant de Corea del Nord, a on el dictador va ser succeït per el seu fill, i ara l'ha succeït el seu net. Es comenta que sort que Mao no va tenir cap fill, i que aixo ha facilitat l'evolucio de la Xina.
L'alberg en que he dormit a les gorges te dos records. 3€ per dormir en dormitori comunitari, i les millors vistes del mon, des del meu llit, i especialment des del precari lavabo. No era estrany veure a la gent entrar al vater amb la maquina de fotos, o jo amb el iPad.
Al segon dia a les gorges, he baixat fins al fons del riu. Fa quasi por. El cami per baixar-hi, es podria qualificar de via ferrata, perque com a ajudes te molts filferros rovellats. A mes, en un estil capitalista i de privatització del espai natural unic al mon, cada 200 metres et surt un xines que et demana 5 yuans perque et diu que la seva família es la que s'encarrega de mantenir aquell tros de cami, i segurament es veritat!!.
Al alberg i durant el cami es pot trobar gent de tot arreu.
Xinesos de Malasia, dos parelles de mes de 50 anys que han voltat per tot el mon i que van amb alguns cavalls petits.
Coreans de totes les maneres, grups grans, altres molt esportistes i parlant-me del corea "heroi de Montjuich" que va guanyar la maraton a Barcelona'92. Altres amb bicicletes que portaven la majoria del tems al cap.
Fins i tot una catalana, que treballa en el YMCA de Hong Kong.
Els mes interessants son els xinesos. Avui comparteixo alberg amb un noi xines, i bona part de la caminada l'he fet amb una nois xinesa que treballa com agent de trading per una empresa catalana. Portava una motxilla de la mitja marato de Granollers amb logo de La Caixa. El cost de fabricacio era 2€ per a 80000 unitats. Bosses de marques molt conegudes i cares, tambe 2€ de fabricació i guants també de primeres marques, 40 cèntims.
Es d'una ciutat que es diu Yiwu, un dels centres de fabricació a 2 hores de Shanghai. El seu jefe, català, per al que ella treballa com agent li ha comentat que la cosa esta malament a España i que agafi uns dies de vacances, i ho aprofita per viatjar per la Xina.
Ha estat per zones rurals del Yunnan i m'ha ensenyat indignada l'estat d'algunes escoles en pobles remots. Em sembla que no n'hi ha per ant, especialment després de venir d'Àfrica i d'haver-me educat en l'España dels 60s, pero esta ve que un motiu d'indignació sigui les desigualtats socials que son creixents a la Xina.
Al bus fins a Shangri-La, també assentat amb un altre noia xinesa, que ha recorregut quasi tot el pais, i que parla francament de les opinions dels joves sobre el pais, sobre la caiguda espontània de la natalitat en les ciutats per el paper de les dones. Sorpren la llibertat amb que et parlen de temes que creies que ningú s'atreviria a tocar, i el rigor amb que ho fan.
Un acudit que circula parlant de Corea del Nord, a on el dictador va ser succeït per el seu fill, i ara l'ha succeït el seu net. Es comenta que sort que Mao no va tenir cap fill, i que aixo ha facilitat l'evolucio de la Xina.
L'alberg en que he dormit a les gorges te dos records. 3€ per dormir en dormitori comunitari, i les millors vistes del mon, des del meu llit, i especialment des del precari lavabo. No era estrany veure a la gent entrar al vater amb la maquina de fotos, o jo amb el iPad.
Al segon dia a les gorges, he baixat fins al fons del riu. Fa quasi por. El cami per baixar-hi, es podria qualificar de via ferrata, perque com a ajudes te molts filferros rovellats. A mes, en un estil capitalista i de privatització del espai natural unic al mon, cada 200 metres et surt un xines que et demana 5 yuans perque et diu que la seva família es la que s'encarrega de mantenir aquell tros de cami, i segurament es veritat!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada